Aprofitant el laboratori fotogràfic de l’institut, i amb la idea d’alentir el ritme frenètic i la immediatesa que ens envolta, Antoni Abad proposa treballar amb fotografia analògica fent servir la càmera panoràmica Horizon. Paral·lelament, es planteja treballar sobre el moment que viu el grup d’alumnes, els seus 15 anys, i generar un contingut que reflecteixi les opinions, experiències i expectatives que viuen els alumnes, lligat als paràmetres éssers, espais, objectes i activitats.

Antoni Abad porta a l’aula la càmera Horizon, per mitjà de la qual els alumnes descobreixen la càmera analògica: com col·locar la pel·lícula, els temps que aquest tipus de càmera demana treballar... i s’emfatitza la idea d’alentir la immediatesa amb la qual estem acostumats a generar imatges.

El grup d’alumnes fa una primera pluja d’idees, espais i situacions que voldrien representar dins de l’institut. La soledat, l’aïllament, la veu de l’expressió adolescent, qüestions de gènere, els espais que transiten, les sensacions, les relacions entre ells i els docents o el que representa el mateix edifici passen a ser propostes fotogràfiques. 

De manera rotativa i com a metodologia entre els mesos de novembre a març, el grup classe es divideix a cada sessió. En paral·lel, una part treballa al laboratori i l’altra realitza les fotografies que van concretant entre tots.

Al laboratori fotogràfic es descobreixen els procediments del revelatge químic, l’ampliació i el copiat. Paral·lelament, a mesura que es van revelant les fotografies, es dedica un temps a fer consens i trobar les etiquetes que acompanyen cadascuna de les fotos.

Per tal de donar continuïtat a les propostes formulades dins de l’institut, es proposa sortir al carrer i explorar alguns espais del barri. Es plantegen situacions que es representen en espais exteriors al voltant del centre educatiu.

Aprofitant l’exposició “L’art irreductible. Miratges de l’Art Brut”, comissariada per Mery Cuesta, s’organitza una sessió de visita a la presó Model. En aquest espai es genera un punt fort de reflexió: d’una banda, el rastre de les vivències a l’espai de la presó; de l’altra, la proposta expositiva que parla de diverses modes d’expressió i creació des de la malaltia o el no reconeixement institucional.

El treball amb fotografia panoràmica genera el desig de saber-ne més. Es visita l’estudi de dos fotògrafs, Jordi Guillumet i Mònica Roselló, que mostren la seva col·lecció de fotografia panoràmica de principis del segle XX. Expliquen com es feia servir aquest tipus de càmera i el sentit per retratar grups grans de gent en una sola fotografia panoràmica. També hi ha temps per veure diverses càmeres analògiques de mitjà i gran format. 

A partir del mes de març comença el procés d’ordenació de tot el material que s’ha anat generant. Mirar altres publicacions és un bon punt de partida per anar definint-la. A banda de veure referents, s’inicia la tria dels materials fotogràfics realitzats.

Per reforçar els criteris en l’edició, s’organitza una trobada a l’institut amb els fotògrafs i editors Salvador Sansuan i Miquel Anglarill, que expliquen la seva experiència al diari La Vanguardia. Alhora, el grup mostra el treball elaborat, l’ordenació i les primeres propostes d’edició, treballant a partir de possibilitats i analitzant què genera cadascuna de les tries fotogràfiques realitzades.

Visita i trobada amb els impressors de The Folio Club, un cop iniciat el procés de maquetació. A la visita es revisen les primeres proves d’impressió i alhora s’analitzen diferents possibilitats per acabar de confeccionar el llibre.

El 9 de maig es va presentar el projecte Ara que tinc 15 anys a la llibreria La Central. Alumnes, docents i el creador van explicar el procés als assistents fent un repàs dels aprenentatges i les experiències compartits durant el curs.