PROPOSTA 

Últimament, m’he ocupat d’algunes qüestions relacionades amb l’agricultura valenciana que han quedat reflectides en les meves obres. Amb l’entorn com a punt de partida, intento crear una abstracció del territori: és un territori modificat pels humans, però això només es percep quan l’observem des de lluny.

L’escultura del projecte de l’Institut Francisco de Goya forma part de la sèrie titulada “La nit”. Però això no és una explosió: aquesta sèrie s’anomena així perquè mostra l’absoluta divisió entre el que és visible i el que és invisible. No hi ha context, no hi ha cap distracció, només  dues idees diferents de les arts plàstiques, dos mons diferents separats per una línia imprecisa, res a veure amb una frontera estricta. No és com una explosió: és la representació de la dissolució del que és visible en la foscor de la nit.

A més de la recerca directa sobre els materials d’aquesta escultura, intentarem entrecreuar el treball amb treballs d’altres disciplines artístiques, perquè sempre defenso la naturalesa interdisciplinària dels meus projectes. Aquest escultura anirà acompanyada d’altres escultures menors que mostrin les idees inicials, de manera que poguem veure l’evolució del nostre projecte conceptual mitjançant formats i materials diversos. Aquesta és la importància de les sèries: els treballs en arts plàstiques no són elements aïllats, sinó que formen part d’un grup que expressa un discurs artístic.   

Robert Ferrer i Martorell

/

Escultura de PVC, 370 cm

A l’escultura emmarcada en la sèrie “La nit” es produeix la separació absoluta entre el visible i l’invisible. No hi ha fons de pantalla, no hi ha distracció. A la nit només apareix la foscor i, si pot ser, el que s’hagi fet visible malgrat totes les dificultats. Dues maneres d’existir des de la plàstica, dos móns que se separen per una zona difusa que no s’assembla gens a la línia estricta d’una frontera. No és explosió el que sembla, és la representació de la dissolució del visible en la foscor de la nit.

El plantejament de l’obra parteix de la concepció del treball plàstic no com un element únic i aïllat, sinó més aviat com un element dins d’un conjunt que acompanya i completa el discurs artístic. Per això, a més de la investigació directa dels materials aplicats a l’escultura, durant el procés de creació de l’obra s’ha buscat la interrelació d’aquesta amb propostes pròpies d’altres disciplines artístiques, amb un paper especialment rellevant per a la música.

L'escultura, instal·lada a l'escala principal de l'institut a 1,5 m del sostre té una llargada de 3,70 m.