Francesca Llopis EN RESiDÈNCiA a l'Institut Fort Pius

Vídeo (18'32'')

PROPOSTA

L’objectiu d’aquest projecte és reciclar objectes quotidians i crear un treball més aviat poètic que no pas èpic, en el qual el text és generat per les imatges.

La imatge de l’ànima és una de les imatges més abstractes en què puc pensar. Si enllacem aquesta imatge a la d’un iceberg obtenim una metàfora en la qual el significat o el contingut ens porten a diferents llocs del nostre imaginari poètic. L’iceberg és un exemple de natura isolada que es desprèn de la seva glacera. Aquest acte suggereix un procés d’independència, de trencament, i ens insta a veure el món i vagar sense rumb. 

Les formes de l’iceberg també poden insinuar coses: tots els icebergs són diferents i evoquen imatges que es poden llegir, com els núvols... Intentem llegir les formes dels núvols i donar-hi un nom. 

Una altra característica dels icebergs és la solitud, i això li permet connectar fàcilment amb la nostra ànima. Hauríem d’encarar més sovint la solitud de les nostres ànimes, un estat necessari per desenvolupar la creativitat, pensar, estudiar i, al cap i a la fi, créixer com a individus.

Així doncs, un iceberg pot esdevenir alguna cosa més que un tros de gel que es mou a la deriva pels pols Nord i Sud. És un element no només ple de significat i contingut, sinó que porta dins també la memòria individual i col·lectiva. I aquesta memòria pot ser material o immaterial, un objecte o només un desig.

Gràcies a les experiències de les persones que han participat en aquest projecte i de totes les altres amb qui parlarem, aquest treball es nodrirà de la nostra necessitat de compartir ideals amb vista al futur.

El procés creatiu és ple de textos, dibuixos i reflexions sobre icebergs —aquestes masses ingents que poques vegades veiem. Espero que, gràcies a aquesta experiència, els icebergs esdevindran un símbol complex del nostre futur i la nostra vida. El resultat és un film que incorpora les nostres valoracions sobre la forma d’un iceberg, d’un que desapareixerà en el nostre petit mar.  

Francesca Llopis

 

/

 

Apunts per a un iceberg és una peça videogràfica carregada de metàfores que constitueixen un univers de poètiques i reflexions vivencials sobre el procés, ja que tracta d’un viatge: el viatge de la vida a través de l’aventura del coneixement, la presa de consciència de qui som i on anem.

Al llarg de diversos mesos, en una sèrie de sessions al laboratori es van recollir observacions i impressions que van enriquir l’obra com a territori d’experiència i camp de recerca. La proposta partia del treball sobre l’aigua: l’aigua com a element clau de la vida. Aigua=vida com a concepte base d’aquest treball en curs, la documentació del qual, recopilada a manera de quadern de bitàcola audiovisual intervinguda dóna com a resultat una sèrie de peces artístiques que van del vídeo als ambients “instal·latius” que s’aniran articulant en l’espai-temps.

S’han utilitzat els canvis d’estat de la matèria de l’aigua, de líquid a sòlid i a la inversa, apilant un bloc de gel de grans dimensions que l’artista i els estudiants anomenen l’Iceberg. Han congelat, així, l’aigua, la vida, per repensar-la aprofitant el moment de congelació i desenvolupar la capacitat d’observar i percebre l’existència, el món, per reflexió.

Els nois i noies també han expressat desigs i somnis escrivint els seus pensaments en pàgines d’enciclopèdia concebudes com a metàfora de suport del coneixement, que a manera de missatges es van col·locar en el bloc de gel. Van posar també objectes personals propis escollits pel nivell de significació particular. Així és com en l’experiència tots són part de l’Iceberg, una apropiació conjunta del somni i la realitat d’un viatge en transformació.

Un apropament filosòfic i poètic, i també un apropament des de la física i la matemàtica, a la manera dels grecs o del romanticisme renaixentista, on l’art i la ciència són un tot inseparable. Un fenomen oníric en el marc d’un laboratori per dur a terme un viatge èpic en l’interior i exterior de les nostres vides. Tots podem ser un iceberg que viatgi de nord a sud; tots podem anar a la deriva d’un trajecte deixant petjades al nostre pas com missatges en ampolles d’un naufragi fins a trobar el rumb, la direcció. Tots podem ser un Ulisses navegant pels mars de l’imaginari mític i a la vegada de l’experiència tangible en l’univers.

Un iceberg d’aigua com nosaltres, que conté els nostres objectes preuats, la nostra memòria, els nostres coneixements, els nostres pensaments, els nostres somnis. Un iceberg per prendre consciència del que som, d’allò micro a allò macro, de la partícula a l’univers. Un iceberg significant de la vida, la nostra vida.

Angie Bonino

Annex