‘Memòries d’allò estrany’
Lo Relacional, EN RESiDÈNCiA a l’Institut Verdaguer, presenta peces sonores, textos i dibuixos que denuncien el classisme, el masclisme o el racisme de la societat
En línia, a una hora estranya i en un format que fuig de convencions, el col·lectiu Lo Relacional, els nois i noies de 4t d’ESO que van participar a la seva residència a l’Institut Verdaguer i la docent Míriam Lanzaco van presentar Memòries d’allò estrany, una proposta interdisciplinària que combina els llenguatges de la música, l’escriptura, el dibuix, la fotografia o l’audiovisual per assenyalar els prejudicis i les desigualtats a la societat actual. Un treball d’alta intensitat emocional que dispara contra l’opressió, la injustícia o la discriminació que pateixen algunes persones pel color de la pell o per la seva opció sexual, i que la creació cultural i artística, l’educació i la dinamització comunitària contribueixen a eradicar.
Diferència i alteritat
Amb comissariat de Transductores i El Born Centre de Cultura i Memòria, Memòries d’allò estrany és el fruit d’un procés de creació permeable a diferents disciplines i atent a les aportacions i conviccions dels joves participants. Una miscel·lània d’imatges, sons i escrits de gran força reivindicativa que ha recuperat la memòria recent del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, a tocar del parc de la Ciutadella, i ha estimulat la reflexió i el debat a l’entorn de l’LGTBI-fòbia, la realitat dels mena o els punts febles del sistema educatiu.
Al blog de la residència, trobem l’enllaç a Memòries d’allò estrany, un wordpress que recull els documents sonors, gràfics i literaris generats en el procés de creació. Estructurat en diferents blocs temàtics –entre d’altres, memòries recents, memòries localitzades i memòries d’opressió i resistència–, el web va descobrint-nos, pas a pas, accions i creacions diferents, estranyes, d’innegable interès artístic i social. Des dels usos i significats de les paraules memòria o estrany (com a diferent, altre, desigual) a la necessitat de contaminar l’educació; del discurs a favor de l’alteritat al rebuig a l’hegemonia del gènere binari o a la invenció de neologismes com mena, Memòries d’allò estrany és un recorregut per situacions i realitats ignorades pel relat oficial de la ciutat. Un itinerari viu, incisiu, que rescata de l’oblit persones com la transsexual Sonia, assassinada a la glorieta de la Ciutadella per un grup de skin heads, o els menors estrangers no acompanyats als quals molts miren amb desconfiança.
Amb tot, l’experiència de Memòries d’allò estrany és un cant a l’esperança, pel fet que ha transformat la mirada dels i de les participants i els ha plantat la llavor de la lluita contra les desigualtats a través de la creació contemporània.