Fito Conesa és artista i programador. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, ha treballat impartint i elaborant tallers per al departament educatiu de la Fundació ‘la Caixa’. Va treballar com a director d’art de la campanya «Santo Domingo Verde» per a l’Ajuntament de Santo Domingo (República Dominicana) i va formar part de l’equip tutorial de la Sala d’Art Jove (2012).

Els seus treballs han estat exposats en diferents museus i festivals com Oslo Screen Festival 2010, Barcelona Loop Fair 2009-2012, Festival Internacional de Poesia de Barcelona, Centre Cultural Espanyol de la República Dominicana, Matadero Madrid, CaixaForum (Lleida, Tarragona, Barcelona).

Ha participat en diverses publicacions, com Zeitgeist: Variations & Repetitions (Save as… publications, 2010), Unique Window Display (Loft Publications, 2009) i Suite for Ordinary Machinery (Save as… publications, 2008). Amb aquesta última va passar a formar part dels fons de la biblioteca de la Tate Modern (Londres), el Museu d’Art Contemporani Reina Sofia i el MACBA.

Des de 2014 fins a la tardor de 2017 va dirigir i coordinar Habitació 1418, el projecte del CCCB i el MACBA per a joves de 14 a 18 anys.
 

STATEMENT

Sempre em cal situar-me, ubicar-me i gairebé diria que geografitzar-me, només pel fet de saber on sóc i on vull evitar arribar. Aquesta és la premissa de la qual parteixen les meves propostes, entre l'urbanisme i el psico- d'estar per casa, sent conscient de passar la frontera està més relacionat amb l'ús preventiu de pastilles que amb transgredir la Zona 2 de la meva T-10 del metro.

Obsedit amb la comunicació, amb com són de desconcertants les segones lectures i allò que se sobreentén, en tinc prou amb un parell de parèntesis i dos accents divergents per tricotar un llenguatge nou.

L'idioma del planeta en què Duchamp jugava a ser Rrose Sélavy i Yasumasa Morimura, la germana bastarda de Cindy Sherman.

M'interessa més fer d'un somriure un “event(o)” i d'una mirada desafiant un discurs cinematogràfic, que passar hores pensant en va i generant discursos la finalitat dels quals simpatitza amb l’amuntegar, l’apilar o l’apilonar.

Encara recordo el dia que després d'un moviment brusc de vèrtebres alguna cosa va sonar a metàl·lic, em vaig espantar i sense pensar-ho vaig clavar els ulls en els de la meva mare buscant alguna explicació a aquest esdeveniment, donant per fet que estem confeccionats amb el mateix patró, però aleshores encara era un monòleg, un soroll amagat.

Hi ha mil maneres de generar política i mil formes de detonar una bomba..., de vegades n'hi ha prou amb un gest micro per activar el mecanisme primari que ens posa en alerta.

Biografia realitzada l'any 2018