Montserrat Soto (Barcelona, 1961). La reflexió sobre l’art i sobre l’espai ha estat el fil conductor de la seva trajectòria. Concep l’espai com a lloc d’experiència i trànsit on la memòria s’enfronta amb el caràcter dinàmic de la realitat. L’interessa especialment l’observació i l’anàlisi dels canvis que es produeixen al paisatge urbà i com aquestes transformacions repercuteixen en la vida afectiva dels ciutadans. Els seus mitjans d’expressió artística més habituals són la fotografia i el vídeo, i ha fet també algunes incursions en la instal·lació audiovisual i l’escenografia. 

D’entre les seves exposicions individuals destaquen Lloc de silencis, Centre d’Art Santa Mònica (Barcelona, 2007), Arxius d’arxius, Centre d’Art la Panera (Lleida, 2006), Tracking Madrid, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid, 2005), Paisajes secretos, Fundación Telefónica (Madrid, 2004), Salidas y límites, Galería OMR (Mèxic DF, 2004), Basilea 2000, Project Room (Basilea, 2000), Tanques, Galeria Estrany de la Mota (Barcelona, 1997), Sin nombre, Sala Montcada, ‘la Caixa’ (Barcelona, 1996), i Pasos, Espai 13 de la Fundació Joan Miró (Barcelona, 1993). També ha participat en exposicions col·lectives com Atopia, CCCB (Barcelona, 2010), Periferia, Centro de Arte Dos de Mayo i Centro Atlántico de Arte Contemporáneo (Madrid, Las Palmas, 2009), Retorno a Hansala, MUSAC (Lleó, 2008), Jano. La doble cara de la fotografía, MNCARS (Madrid, 2007) i Parc humà, La Virreina (Barcelona, 2002). 

La seva obra forma part de col·leccions com les del MACBA, MNCARS, Fundación Telefónica, Artium, Fundació ‘la Caixa’ i Fundació Foto Colectania.

Biografia escrita l'any 2013