Abans que el creador arribi a l'aula, el professorat organitza algunes sortides per veure exposicions vinculades amb l'art i la creació. Així, es visita l'exposició dedicada a Andy Warhol al CaixaForum i també la Fundació Antoni Tàpies per conèixer-ne la col·lecció.

Quan el creador Antonio R. Montesinos inicia el procés, es comença amb una dinàmica de presentació i coneixença a partir d'objectes propis. Es porten a l'aula, se n'escriuen relats i comença el procés d'edició d'una petita publicació.

Els objectes es posen en relació i es creen noves històries a partir de les relacions. Per tal de culminar el procés s'edita una petita publicació a manera de fanzín que els alumnes reben per correu postal a casa seva, juntament amb unes notes dels companys sobre el procés de creació.

Per aprofundir en la idea del collage i l'ús dels objectes per explicar coses, s'organitza una visita comentada a l'exposició que el MACBA dedica a Joan Brossa. Així, els alumnes descobreixen la poesia visual i els objectes intervinguts de Brossa, i inicien un procés de reflexió i apropiació d'aquestes obres.

Per tal de començar a definir l'àmbit de treball del projecte, que és la ciutat, es du a terme una sessió al terrat de l'institut, que presenta una panoràmica privilegiada sobre Barcelona. Així, s'identifiquen els edificis emblemàtics, els llocs coneguts i la trama que presenta la ciutat vista des d'un punt elevat.

Es proposen diversos exercicis amb la intenció de començar a reflexionar sobre les representacions de la ciutat  i les cartografies. S'analitzen referents i s'assenyalen sobre el plànol els trajectes i els llocs coneguts pels alumnes. Es defineixen les zones a partir d'allò que anomenem "obligacions": l'institut, les activitats extraescolars, les cases pròpies o dels familiars a qui visitem sovint.

Per tal de crear una representació diferent de la ciutat, es proposa imaginar llocs de la ciutat que no existeixen, siguin espais públics, equipaments o llocs de trobada. D'aquesta manera, i a partir d'un treball de pluja d'idees, cada alumne proposa llocs nous que no existeixen a la ciutat que coneixem.

Amb l'objectiu de recercar maneres noves de representar la ciutat, es dibuixa la ciutat de memòria (cartografies) i també a partir de derives per carrers. Aquest exercici es desenvolupa juntament amb la creadora Clara Nubiola. A partir d'aquestes representacions, es projecta el plànol d'una ciutat que es dibuixa entre tot el grup.

Dinàmica de joc i treball cooperatiu per imaginar i construir espais urbans a partir de consignes específiques i alhora elaborar relats que es puguin esdevenir en aquests espais. La dinàmica es desenvolupa al gimnàs i s’utilitzen materials de l'institut mateix, a partir dels quals es fan instal·lacions efímeres combinant materials diversos.

Es desenvolupen sessions d'anàlisi de tots els referents i materials generats i es proposa començar a fer petites provatures per construir edificis que puguin representar la ciutat que estem imaginant en una maqueta. Es decideixen diferents construccions i es comencen les provatures a partir de materials lleugers. A mesura que es defineixen, es comencen a treballar materials nous que ja esdevindran peces definitives per a la maqueta.

En paral·lel a la construcció de la maqueta de la ciutat, s'inicia un procés d'especulació sobre algunes qüestions: Com s'organitza? Com es prenen les decisions? Com s'obté l'energia? I els recursos? Aquestes preguntes i moltes més culminen en dos documents: les normes de la ciutat i els relats de vida, que formaran part de l’exposició final.

Els relats de vida són aquelles històries de ficció que es generen pensant en els ciutadans imaginaris de la ciutat projectada. A partir dels textos, s'enregistren les veus dels alumnes mentre els expliquen i s'edita un àudio que acabarà formant part de la instal·lació final.