‘No dol l’essència. Créixer, és una por o un desig?’

Es presenta el procés de creació de Sarah Anglada i Linn Johansson EN RESiDÈNCiA a l'Institut Pedralbes

‘Yo no le pido a la vida que sea buena conmigo. Solo le pido que me conserve las ganas de continuar’. Aquesta és una de les reflexions que articulen No dol l’essència. Créixer, és una por o un desig?, resultat del procés de creació de Sarah Anglada i Linn Johansson EN RESiDÈNCiA a l'Institut Pedralbes, un treball col·lectiu, coral i intens, que cedeix la paraula i tot el protagonisme al grup d’alumnes participants. Vint-i-vuit noies i nois de 4t d’ESO que van expressar les inquietuds i vivències de l’adolescència a través de diferents llenguatges artístics.

La presentació va començar a la platea, espai que l’alumnat va ‘prendre’ per manifestar-se. ‘Si la escuela no es para dormir, la casa no es para trabajar’, ‘Ten en cuenta mi opinión, la podrías necesitar’, ‘La peor mentira se esconde bajo el silencio’ o ‘Yo soy la autoridad de mi vida’ són algunes de les proclames escrites en pancartes i cartells. Una manera contundent d’iniciar l’actuació, i tota una declaració d’intencions: perquè a No dol l’essència. Créixer, és una por o un desig?, elles i ells no van limitar-se a confessar públicament com serien si no fossin com són (el joc ‘Si jo fos jo’ va alliberar interessants reflexions), sinó que van posicionar-se per afrontar el futur postcovid. ‘Si jo fos jo passaria molta vergonya’, ‘tindria relacions amb homes i dones’, ‘no em reconeixeria’, ‘no m’agradaria ser qui soc’... són alguns dels pensaments que van aflorar en una escena en què totes i tots van revelar els seus desigs més íntims. I va ser, també, el preludi d’altres escenes creades a partir dels materials proposats pels participants.

‘Aquest és el resultat d’un procés que hem desenvolupat al llarg de tot el curs’, van explicar Sarah Anglada i Linn Johansson. ‘S’ha treballat sobre diferents paraules, a través del moviment i de la imatge. Cada escena té el seu propi significat, és un sentiment, un color, una pregunta’. N’hi ha que incorporen música en directe (un teclat, un bombo, dos caixons flamencs); altres que transformen uns alumnes en grafiters i els altres, en els murs on s’escriuen pensaments com ‘No future’ o ‘No expectations’. Escenes sobre el despertar de la sexualitat o sobre el pas traumàtic de la infantesa al món adult: ‘Un adulto no es un niño muerto, sino un niño que sobrevivió’.

‘Tots ens hem conegut molt més, hem après a conviure entre nosaltres tot i que som molt diferents’, va dir una alumna quan el públic va preguntar al grup sobre el que els havia ensenyat l’experiència. No dol l’essència. Créixer, és una por o un desig? Es va presentar davant companyes i companys de batxillerat de l’Institut Pedralbes, alguns dels quals, de batxillerat escènic, que van aportar els seus punts de vista per arrodonir algun fragment de la creació. La Caldera-Les Corts ha comissariat i coordinat aquest procés de creació, que podeu recuperar al blog de la residència.