Oct 28

‘Escultures de companyia’

Alejandro Palacín EN RESiDÈNCiA a l’Institut Vall d’Hebron i alumnes del centre van ser els guies d’un itinerari escultòric per Montbau, Horta i la Vall d’Hebron, en una nova ressonància de l’11a edició (2019-2020)

L’artista visual Alejandro Palacín té un vincle especial amb Montbau. La seva àvia hi vivia, de manera que entre els seus records d’infància hi ha el d’un veí del barri, Carles Soler, construint una rèplica dels porxos i altres elements escultòrics del Parc Güell en un tram del carrer de Vayreda. Potser per aquest motiu, la residència de Palacín a l’Institut Vall d’Hebron va convidar a l’alumnat a observar algunes escultures que formen part del seu paisatge urbà i a intervenir en elles, acompanyar-les amb aportacions efímeres però carregades de sentit.

Justament, la primera sortida del grup per descobrir aquestes obres va tenir com a destinació els Jardinets de Carles Soler, l’espai que entre 1993 i 2003 aquell veí va treballar fins a convertir-lo en un dels racons més singulars de la zona. ‘Carles Soler era un bomber  que, en jubilar-se, es va adonar que al jardí de davant de casa seva li calia una restauració’, va explicar Yi Jie Wu, un dels alumnes que van participar en la presentació del 23 d’octubre. Palacín va donar als assistents alguns detalls del procés de creació relacionat amb aquest conjunt. ‘Vam venir tota la classe i ens vam trobar amb un jardí molt degradat, amb peces esquerdades i brossa. I vam decidir arreglar-ho’. Alumnes i creador van netejar el petit jardí d’herbes i de peces trencades i van parlar amb el veïnat per fer-lo partícip del seu projecte. Amb aquesta acció, van donar al seu treball una dimensió social, d’arrelament al barri. ‘Pel que fa a la intervenció, la idea era crear una ciutat imaginària vinculada als jardinets, que en certa manera també tenen un component fantàstic’, va apuntar Alejandro Palacín abans que un altre dels guies de l’itinerari, l’alumne Mohammad Suqlain Khan, descobrís el significat de les dues escultures que van instal·lar en aquest punt del recorregut. ‘Vam estar mirant el Minecraft, on els jugadors van deixant un rastre escultòric. I a partir de les cases de dos youtubers, vam realitzar les nostres creacions’.

Signar un poema visual de Brossa

La segona etapa de l’itinerari va ser el Velòdrom d’Horta o, més concretament, les escultures que Joan Brossa va instal·lar al seu voltant,  Poema visual transitable en tres temps: naixement, camí -amb pauses i entonacions- i destrucció: una lletra A gegant i una altra trencada, amb els enderrocs dispersos pel terra. ‘Com que a Brossa li agradava la màgia, a classe també en vam fer’, va explicar Daniil Alimov, un altre dels alumnes del Vall d’Hebron, mentre feia un truc davant dels assistents a la ruta. En aquesta ocasió, la intervenció va consistir en la creació d’una ‘signatura’ amb peces corbes que posés el contrapunt sinuós, ondulant, a una escultura rígida i granítica.

El recorregut va enfilar tot seguit cap al Parc de la Vall d’Hebron, allà on s’encenen Els mistos de Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen, una obra molt integrada en la comunitat. ‘Inicialment, ells i elles volien fer una funda per a un dels mistos’, va dir Palacín, ‘però el confinament ho va impedir’. Aquesta circumstància va obligar el grup a buscar una alternativa, i va decidir fer alguna cosa que remetés al fum d’un llumí acabat d’apagar: una barra metàl·lica que adopta la forma recargolada i capritxosa d’una espiral de fum, forjada per Palacín al seu taller.

Una creació que ja forma part del barri

Dime dime querido, de Susana Solano, va ser la quarta i última etapa de l’itinerari. Aquesta creació feta de metall sense tractar –de manera que canvia de color segons la meteorologia o l’estació de l’any– és una temptació per als veïns i veïnes més joves del barri, que s’hi enfilen amb l’ajuda d’una peça de ciment que fa d’esglaó. La intervenció del grup resident de l’Institut Vall d’Hebron va voler fer un pas endavant i crear una pedra metàl·lica per pujar al monument. La pedra, de grans dimensions, es va embolicar amb una planxa de metall que Alejandro Palacín va treballar, de nou, al seu taller. I des del passat 23 d’octubre, aquesta pedra acompanya l’escultura de Solano.

Si bé aquestes van ser les quatre intervencions efímeres en elements escultòrics ja existents, no van ser les úniques creacions del grup. Durant part del trajecte, Suqlain, Daniil i Yi Jie van estar donant cops de peu a una pilota de filferro: en realitat, es tractava d’una obra amb la qual és molt fàcil relacionar-se i que es transforma contínuament. ‘És una obra passiva que va prenent forma a mesura que els nois li van donant cops’, va concloure Palacín. Una prova que les escultures no tenen perquè ser objectes estàtics, sinó que poden ser modificades i prendre noves formes i sentits. Al bloc de la residència hi trobareu el relat de les diferents fases d’un procés de creació que no només ha connectat els i les alumnes amb l’art contemporani, sinó amb el seu propi entorn.

Escultures de companyia és el resultat del procés de creació desenvolupat per Alejandro Palacín EN RESiDÈNCiA a l’Institut Vall d’Hebron, amb la mediació d’A Bao A Qu, durant l’11a edició (2019 – 2020) del programa.