‘Llegir una plaça’, al Museu del Disseny

Exposició de l’obra de Clara Nubiola, EN RESiDÈNCiA a l’Institut Salvador Espriu

Tal com vam avançar l’estiu passat, el Museu del Disseny de Barcelona acull fins al proper 8 de novembre l’exposició Llegir una plaça, que reuneix bona part del material creat durant la residència de Clara Nubiola a l’Institut Salvador Espriu (2019-2020) comissariada i coordinada per A Bao A Qu.

L’acte públic d’obertura de la mostra (una nova ressonància de l’11a edició d’EN RESiDÈNCiA) es va emmarcar en el programa de Ciutat Oberta - Biennal de Pensament que, entre els dies 13 i 18 d’octubre, va convidar a reflexionar i debatre al voltant de conceptes com ciutat, democràcia, tecnologia i futur. Un context molt coherent amb els eixos desenvolupats al llarg del procés de creació de Clara Nubiola.

Què és una plaça?

Aquesta pregunta, en aparença senzilla, havia estat el punt de partida d’un procés de creació en el qual els nois i noies participants van sortir de l’aula per explorar la plaça de les Glòries Catalanes i el seu entorn, per identificar, reconèixer, descobrir, contemplar i compartir experiències relacionades amb el traçat urbà. ‘Vam fer moltes coses’, va apuntar una de les alumnes del Salvador Espriu a la presentació de Llegir una plaça al Museu del Disseny, el passat 13 d’octubre. ‘Preferentment vam sortir de l’aula, vam visitar l’estudi d’un artista i una exposició de la Clara [Nubiola], vam visitar la plaça de les Glòries amb els ulls tapats i vam convidar el professorat de l’institut a una primera mostra del treball al gimnàs’. Un dels seus companys va afegir: ‘Hem conegut nous artistes, hem anat a carrers que no coneixíem i descobert el plaer de dibuixar fora de classe. Personalment, he descobert una nova visió de la vida’. Nou joves van intervenir en la presentació amb parlaments que reclamaven noves fórmules per a l’aprenentatge.

En el mateix sentit, Clara Nubiola va reivindicar la capacitat del dibuix per anar més enllà de la mera pràctica artística. ‘És una eina per explicar, manifestar, posar en evidència que es pot educar d’una altra manera. Sortint al carrer i explorant què són les ciències socials d’una manera més lliure, més enllà dels continguts d’un llibre’. Una fórmula que, per mitjà de la participació activa de l’alumnat, de l’observació i de la reflexió, va servir per respondre a aquella pregunta inicial des de diferents perspectives i mirades.

Cronologia d’un procés de creació

L’exposició, articulada al voltant de tres estructures de fusta amb una vintena de panells explicatius, permet resseguir de manera cronològica el procés de creació de Llegir una plaça. Cadascun dels panells està encapçalat per un verb (‘Arribar’, ‘Identificar’, ‘Desconèixer’, ‘Reconèixer’, ‘Observar’, ‘Caminar’, ‘Descobrir’, ‘Compartir’, ‘Registrar’, ‘Passejar’, ‘Contemplar’, ‘Visitar’, ‘Perfilar’, ‘Travessar’, ‘Assenyalar’, ‘Aconseguir’, Tornar’, ‘Transitar’, ‘Palpar’) que ens situa en cada fase del treball, i que acaba amb un explícit ‘Aturar’, quan el confinament va obligar els i les participants a quedar-se a casa i observar el carrer a distància, des de la finestra i no sobre l’asfalt.

Accions com comptabilitzar semàfors, cotxes o arbres, dibuixar del natural amb tinta xinesa o fer la cartografia de la plaça va conduir a conclusions com que les places són paisatges socials, llocs de reunió i comunitat. ‘Al principi estàvem una mica perduts, però de mica en mica vam anar descobrint-ho i entenent-lo’, va apuntar un altre alumne present a la ressonància d’aquesta residència. Llegir una plaça restarà al Museu del Disseny fins al 8 de novembre; els materials i reflexions que va suggerir la creació de l’obra, però, poden visitar-se també (sense data de sortida) al blog de la residència, un excel·lent diari del procés de creació, desenvolupat per Sergi Abate, professor de l’Institut Salvador Espriu, responsable de la residència de Clara Nubiola.

+ informació pràctica sobre Llegir una plaça al Museu del Disseny