A l'inici de curs, i abans de conèixer el creador, els alumnes reflexionen sobre l'art. Què és i què no és l'art? Les preguntes, les respostes, els dubtes en un espai de l'aula per rebre el creador generen diversos debats amb en Marc Larré i sense. A partir de les primeres converses amb el creador s'esmenten alguns referents sobre els quals reflexionar.

L'objectiu és investigar sobre l'obra d'aquests artistes, per tal de veure diferents formalitzacions i preguntar-nos pels límits de l'art. Aquesta línia de treball sobre els referents s'anirà aprofundint al llarg del curs sempre que apareguin nous creadors.

Una de les primeres activitats fora del centre és la visita a una exposició individual d'art contemporani per fixar-nos en la qüestió de les formalitzacions. L'exposició de Jonathan Millán incorpora diversitat de tècniques i formats, sempre en funció de la idea que hi ha darrere de cada peça, i aquesta és una qüestió que es posa de manifest en la visita amb l'artista.

Descoberta i reflexió sobre la sèrie de treballs “Sincronies”, de Marc Larré. Es descobreixen les peces filmades i es recerquen motius i accions que puguin enllaçar amb la sèrie del creador. Els elements utilitzats són majoritàriament de l'institut i aquest fet comporta una recerca específica dins el centre. The way things go, de Fischli i Weiss, és una de les peces que es visionen per la seva proximitat de llenguatge amb el treball que s'està realitzant.

A partir de la recerca d'objectes també es fa una recerca d'espais i s'aprofita l'ocasió per incorporar la càmera fotogràfica, el trípode… fent atenció a les tries fotogràfiques per tal de documentar els espais i objectes que poden ser utilitzats per a les sincronies. A partir d'aquí es crea un petit arxiu fotogràfic d'elements i espais de l'institut.

El treball amb els objectes, el mobiliari i els espais de l'institut porta a experimentar amb la creació de composicions escultòriques d'un minut. Enllaçant amb les sincronies, en què els objectes tenen un equilibri precari i s’acaben precipitant petits canvis, es treballen les escultures d'un minut d'Erwin Wrum i es generen treballs a la manera de. S'introdueix una línia de reflexió sobre "escultures al marge de l'escultura”.

El treball amb el fang és un element central en l'obra de Marc Larré, i per conèixer els materials i les seves especificitats s'organitza una sessió a l'Escola Massana amb les professores Mònica Echevarria i Isabel Banal. També s'aprofita l'estada a l'escola per conèixer els estudis que s'hi desenvolupen. A partir d’aquesta visita s’exploren les obres de diversos artistes que han treballat amb fang; per exemple, es descobreix l'obra en fang de l'artista Miquel Barceló i es visiona la performance Paso doble de Bruno Delbonnel i Miquel Barceló amb el coreògraf Josef Nadj.

Arriben les primeres peces de fang al centre educatiu per començar a experimentar i familiaritzar-nos amb aquest material. També es presenta la possibilitat d'unir conceptes, idees, elements a partir de les seves empremtes. Interior i exterior de l'institut, natural i artificial... i a partir d'aquí es van fent les primeres proves.

La ciutat és l'àmbit d'interès de la proposta de Marc Larré, però es decideix acotar l'espai de treball al barri Gòtic pel fet que s'hi donen moltíssims contactes entre elements de diferents èpoques. S'organitza un itinerari per aquest barri justament per descobrir-los, i es comencen a documentar fotogràficament per tenir un fons d'idees sobre el qual treballar.

S'inicia un vincle amb el Museu Frederic Marès. D'aquesta manera, els voltants del museu esdevenen un dels eixos en els quals treballar. Es demanen els permisos corresponents per poder treballar sobre la muralla, la façana del museu, les façanes de diferents edificis...

Seguint la línia de coneixença de referents artístics, s'organitza una excursió a Vic per conèixer diferents artistes que hi viuen. Es comença visitant el taller de Joan Furriols i veient el seu treball amb fang, i es prossegueix anant a l'ACVic Centre d’Arts Contemporànies, on es visita l'exposició i també es conversa amb Rubén Verdú.

El tercer trimestre es dedica a la realització de peces de contacte. Per petits grups de treball, cada sessió es destina a elaborar algunes de les peces que s'han decidit a l'aula, fent un itinerari per la ciutat. L'espai de treball s'amplia una mica fins al passeig de Gràcia i el parc de la Ciutadella, per anar a prendre empremtes d'alguns elements que es consideren interessants per al relat final, després de posar en comú totes les idees que han anat sorgint al llarg de les investigacions.

Aprofitant els diversos itineraris pel barri Gòtic, s’aprofita per entrar a les sales del Museu Frederic Marès per conèixer la col·lecció, la seva obra escultòrica i els espais del museu. S’investiga la possibilitat de fer contactes de les obres de la col·lecció, camí que finalment es desestima per qüestions de conservació.

La instal·lació de les peces es realitza finalment a l’estudi-biblioteca de Frederic Marès, a la planta superior del museu. En la sessió de concepció i distribució del muntatge, persones de l’equip del museu expliquen les tasques museístiques i de conservació que es duen a terme en aquesta institució. 

El dia de la presentació final els alumnes, el creador i les professores expliquen les peces i el procés. També es presenta la publicació, que es deixa a les sales al llarg del període expositiu per poder-la consultar.