A l'inici de la residència Josep Pedrals presenta el material amb el qual es treballarà: la paraula dita. Per aquest motiu, i al llarg de diverses setmanes, es creen petits grups de treball per experimentar amb jocs de llenguatge, embarbussaments, tries de paraules... En un segon moment, aquests mateixos grups de treball conceben petits poemes que es traslladen a altres formes d'expressió eminentment visuals: petits clips, accions, moviments...

Al llarg del curs es convida diversos poetes per tal que recitin textos propis i d'altres autors. S'organitzen recitals a l'auditori de l'institut per als alumnes participants en la residència. Després del recital es dóna pas a un diàleg amb el convidat per tal de descobrir processos de treball, comentar elements que han cridat l'atenció, preguntes... En el cas d'Eduard Carmona, la tria de poemes que fa es basa en textos llargs i narratius que expliquen una història, tret singular que és destacat per part dels alumnes en la conversa posterior.

Els jocs amb el llenguatge s'alternen amb l'escriptura i la creació de petits textos, així com amb exercicis de posició corporal i relaxació. S'organitzen diverses sessions fora de l'institut, al terrat i al teatre per experimentar els diferents espais. En cada ocasió i cada espai es preparen diferents dinàmiques de treball en què es combina el treball per petits grups amb el treball col·lectiu i la posada en comú.

La musicalitat del text és un aspecte que es treballa al llarg de tot el procés creatiu tractant d'enllaçar música i text. D'aquesta manera, es treballen textos escrits per músics o es musiquen textos creats pels alumnes. També es generen exercicis d'improvisació al ritme de la música. La guitarra esdevé un element vertebrador d'algunes sessions, per la qual cosa, i en un moment més avançat, s'incorpora com un element més de la peça final.

El recital de Jaume C. Pons Alorda fa especial èmfasi en la dicció dels textos, l'entonació, el volum... El recital és molt participatiu: els textos recitats pel poeta són dits a continuació pels alumnes, per tal d'observar les diferents maneres de dir un text i els diferents efectes que es generen.

A partir d'una proposta molt concreta es comença a definir l'àmbit de treball per al recital: la descripció d'una sensació. Es dediquen diverses sessions a treballar sobre les descripcions minucioses, el detall i la cerca de vocabulari. Els textos escrits pels alumnes són revisats per Josep Pedrals en un moviment d'anades i tornades, amb diferents moments i direccions, en què la majoria dels textos finalment s'escriuen a quatre mans. A partir d'aquests textos s'ordenen i es defineixen les parts de l'espectacle, com si fossin les parts d'un discurs.

El treball corporal a l'escenari es treballa en diferents moments del curs. S'aprofita una sessió conduïda per Jordi Oriol al CaixaForum per donar continuïtat al treball que es fa amb Josep Pedrals a l'institut. A partir d'aquest moment les sessions s'estableixen de manera estable a l'auditori de l'institut per tal de treballar l'espai escènic, els moviments, la il·luminació, la posició del cos, etc.

Festival Internacional de Poesia al Palau de la Música

El darrer recital previst enllaça directament amb el treball que els alumnes han desenvolupat: la descripció de sentiments i sensacions de manera minuciosa, íntima. El recital esdevé també un motiu per reflexionar sobre els moments i motius pels quals sorgeix la necessitat d'escriure, fet que genera diversitat de reflexions. Mireia Calafell esdevé un referent que el grup retroba al recital del Palau de la Música dins de la Setmana de Poesia. 

Un cop tancats els textos escrits es comença a assajar cada part de l'espectacle. Es construeix un guió amb els diferents actes i es treballa a partir d'aquest document compartit que es va transformant de sessió en sessió. En paral·lel, s'enregistren les veus per l'inici de l'espectacle, es busquen les músiques, etc. Es realitzen diverses sessions per anar formalitzant damunt de l'escenari allò que s'ha escrit sobre paper.

S'organitzen diverses sessions llargues d'assaig a La Seca, a l'espai on tindrà lloc la presentació final. D'aquesta manera s'estructuren les entrades i sortides, els moviments de micròfon, les músiques i la il·luminació: aspectes que es treballen de manera conjunta amb el tècnic de la sala. És en aquests darrers assajos on s'acaba de perfilar la forma final de l'espectacle. A part d'això, algunes persones (professors, persones vinculades amb La Seca o amb Josep Pedrals) assisteixen a diferents moments dels assajos per a fer feedback i donar alguns consells als alumnes.

La presentació final es fa a La Seca Espai Brossa. Fan l'espectacle davant del públic assistent, entre els quals hi ha familiars, amics, professorat i persones vinculades amb el món de la cultura. En finalitzar l'espectacle els alumnes conjuntament amb Josep Pedrals expliquen el procés de creació i dialoguen amb el públic a partir de les preguntes i els comentaris formulats.