L'àmbit de treball: la ciutat

Per definir l'àmbit de treball es fa una primera sortida fins a les bateries del Carmel. Des d'allà es contempla la ciutat i se'n comenta la configuració, alhora que es descobreix la història de les barraques. La tornada es fa a peu per recórrer diferents configuracions dels barris i carrers, mentre que els alumnes exploren fotogràficament els espais. A l'aula es visiona la pel·lícula Barracas i els alumnes situen en un plànol on viuen, l'institut, els seus itineraris quotidians, les barraques...

Fotografies de la ciutat de Barcelona 

S'organitza una visita comentada a l'exposició temporal que el MACBA dedica a Xavier Miserachs. També es comenten algunes parts de la col·lecció permanent. La visita permet veure retrats al carrer de la Barcelona dels anys cinquanta així com descobrir la mirada crítica cap a la ciutat de Xavier Ribas o Daniela Ortiz.

Per començar a reflexionar i comprendre la unitat mínima d'una ciutat es defineix què és una casa. Es treballa el dibuix de la planta i la façana de la casa on viuen els alumnes i en petits grups es dissenyen unes cases “ideals”. A partir d'aquests esquemes es construeixen diverses maquetes.

Es visita la Biblioteca Jaume Fuster, molt propera a l'institut. La visita consta de dues parts: d'una banda es fa una introducció als serveis que ofereix la biblioteca; de l'altra hi ha el comentari i la descoberta del fons local: l'Arxiu Fotogràfic de Gràcia i el Fons Bruguera. Es tria un seguit de llibres i documents per comentar-los conjuntament amb tot el grup.

A partir de la descoberta dels còmics de l'editorial Bruguera i de la tira 13 Rue del Percebe es treballa la idea de comunitat i la interrelació que es dóna entre unitats d'habitatge. Per fer-ho es parteix de l'esquema de la mateixa tira còmica, sobre la qual treballaran els alumnes per tal d'inventar una comunitat nova. Els alumnes comparteixen com són les comunitats de veïns en les quals viuen i així traspassen algun element del seu propi entorn d'aquesta comunitat de veïns que recrearan.

Un dels motius de descoberta de la residència és el barri de Gràcia i la seva configuració a partir de l'acció veïnal i la construcció per part dels veïns. Un dels espais que es visita, per la seva rellevància en aquest sentit, són els refugis antiaeris de la plaça del Diamant, construïts durant la guerra civil pels habitants de la zona.

A fi de prosseguir amb les exploracions fotogràfiques de l'entorn iniciades en la primera sortida a les bateries del Carmel, s'organitza una activitat conjunta amb els alumnes del batxillerat artístic, que guien l'exploració a partir dels coneixements que han assolit en un taller previ, Fotografia en curs, que té lloc al MACBA i el CCCB. Abans de la sortida es visionen i es comenten imatges de la ciutat de Barcelona pertanyents a fotògrafs diversos.

Sessió de repàs per començar a formalitzar la peça final. Es treballa a partir de la idea de la maqueta de ciutat després d'haver visionat fotografies d'arquitectes amb les maquetes dels seus projectes a diverses ciutats. També es parteix de la idea de retícula de ciutat. Es comencen a plantejar qüestions relacionades amb els materials, les proporcions i l'espai expositiu.

Es fa una tria àmplia de fotografies antigues de l'Arxiu de Gràcia, ubicat a la Biblioteca Jaume Fuster. En aquestes fotografies s'hi veuen persones i grups al carrer fent activitats del dia a dia. Es decideix de manera conjunta quines fotografies s'inclouran a la maqueta, tenint en compte la voluntat de generar un conjunt divers i alhora amb diferents intensitats d'històries i moments viscuts. 

Un cop s'ha confirmat que l'espai expositiu per a la maqueta serà la sala d'exposicions de la Biblioteca Jaume Fuster, en diverses sessions s'amida la sala i se'n dibuixa un plànol, es decideixen les dimensions finals de la maqueta, els llocs per on circularan els visitants... Es prepara la sala amb unes marques a terra que assenyalen els principals eixos del fragment de ciutat que es representarà.

La maqueta es construeix a partir de mòduls de fusta. S'inicia un període de construcció que comença amb els edificis més petits i habituals, i es prossegueix amb els edificis únics, singulars i de dimensions més grans. Per tal que la ciutat tingui coherència, dia a dia es fa un recompte de la quantitat d'edificis construïts de cada tipologia a fi de planificar les properes sessions.

Les darreres sessions de treball es dediquen al transport de les peces que conformaran la maqueta final i a la seva formalització final en el muntatge a la sala. Les decisions que es prenen tenen en compte els conceptes treballats al llarg del curs i es reprodueixen parts de la ciutat que s'han observat directament. Alhora, es distribueixen les figures humanes en diferents emplaçaments de la maqueta en funció dels diferents espais i activitats que s'hi desenvolupen.

La presentació a la sala d'exposicions de la Biblioteca Jaume Fuster la fan els alumnes conjuntament amb el creador i el professor. En la presentació s'explica el procés de treball i de creació que s'ha dut a terme al llarg de tot el curs. Assisteixen a la presentació familiars i amics dels alumnes, professors i persones vinculades al món de la cultura, així com representants de l'ICUB i el Consorci d'Educació de Barcelona. Posteriorment a la presentació s'organitzen visites per a altres grups d'estudiants de l'institut que seran comentades per l'alumnat participant en la residència.