En una societat que intenta controlar i normalitzar-ho tot, podríem començar a preguntar-nos què és la confiança o on està la confiança. El circ no pot existir sense la confiança. El risc no pot existir sense la confiança. La intuïció i el fet de sentir no poden existir amb un control constant. A través del llenguatge de circ explorarem quin és el nostre ancoratge segur, i en quins moments podríem deixar anar el control per a sentir. En alguns moments treballarem amb un material que és fràgil i fort alhora, el vidre. Reflexionem sobre el fet de confiar en alguna cosa que es pot trencar en qualsevol moment, com intuïm, com ens protegim i com confiem en alguna cosa o algú. El vidre es pot trencar en qualsevol moment, tal com la pau en la situació política actual, o el fet de tenir una casa a Barcelona, tenir una estabilitat...

El vidre és metàfora per la fragilitat de l'equilibri entre trencar-se i mantenir-se. Durant el procés entenem el circ com l'art de la recerca dels cossos humans i no-humans, entenem el circ com a llenguatge de moviment i l'objecte com a extensió del cos. Partim de la idea que la realitat és una percepció subjectiva, allò físic és real i evoca un efecte en nosaltres. Explorem el cos com ser sensitiu, com a observador i ser observat. Creem un imaginari a partir d'allò físic.