Conèixer l’alumnat, a cadascun d’ells. Saber què saben d’art o què els interessa de l’art, què els agrada fer o pensar. Prendrem els punts forts de cadascú i intentarem començar a desenvolupar-los individualment i a relacionar-los amb els punts dels altres; la combinació ja és, per si mateixa, un tipus de creació.

La teoria és que siguin ells mateixos qui vagin trobant els seus llocs en un procés creatiu que s’anirà ampliant i concretant paulatinament. A mesura que construïm, anirem definint la forma que podria acabar tenint.

M’agradaria induir, canalitzar, l’energia creativa generada cap a un format final proper a l’escènic, però sense cap premissa inicial, més enllà d’una simple projecció mental en aquesta direcció. Sí que intentarem que el context més proper —institut, barri i/o ciutat— hi tingui algun paper.

Els temes que solen travessar la meva pràctica artística normalment tenen a veure amb la cultura popular o amb allò que em passa, a mi o al meu món, sempre des d’una òptica “universal”. La manera com aquests temes es materialitzen són formes en aparença simples i directes, però amb diferents capes ocultes i riques: la poètica, la simbòlica i d’altres.
Normalment treballo el format instal·latiu, des que la pintura se’m va anar escampant; quelcom similar al que m’està passant ara entre el món de les instal·lacions i el de l’escènic, com un camí natural i líquid. En definitiva, en el meu procés de treball, sigui quin sigui el seu format, moltes petites obres en creen una de gran. Així doncs, moltes habilitats i moltes microevolucions, el mateix.

Ens endinsarem totes juntes en un procés nou i ignot, en una deriva creativa. Passarem moments de crisi, de full en blanc i de trontoll, però també moments de superació i il·luminació. La confiança en nosaltres i entre nosaltres serà el nostre combustible. En les primeres sessions hi haurà contenció, calma i temps; en les últimes, ens llençarem al barranc sense remei.