Una llauna de refresc triga deu anys a descompondre's. Una bossa de plàstic, al voltant de mil cinc-cents. Els residus nuclears triguen més de dos milions i mig d'anys. Un cos humà, tan sols uns quants mesos. Aquesta botànica de la mort i la degradació és en part la causant que no siguem capaços d'apreciar els nostres actes perpetrats a la natura. "Eterns profetes de la fatalitat" és una proposta que busca afrontar la següent pregunta: com afrontem la idea de la catàstrofe? En el món que habitem hem crescut amb la idea d'una catàstrofe imminent, on el futur només és un camp en ruïnes. Aquesta idea paralitzadora actua com una àncora de la imaginació, que sovint impedeix que noves generacions puguin imaginar nous futurs possibles. "Eterns profetes de la fatalitat" pretén ser un espai de reimaginació. Un territori concebut perquè, a través de la nostra presència en ell, intentem ser conscients de la nostra afectació a l'entorn. Seguint les eines desenvolupades a Urati laboratori, treballarem en una proposta a mig camí entre la instal·lació expositiva i la peça escènica, on aprofundir sobre quina és la idea de catàstrofe en els nostres temps. Per fer-ho, utilitzarem les eines que ens són habituals, tot realitzant una investigació que combini l'ús de les tecnologies de realitat virtual i de realitat augmentada.