- 17a EDICIÓ 2025 / 2026
- 16a EDICIÓ 2024 / 2025
- 15a EDICIÓ 2023 / 2024
- 14a EDICIÓ 2022 / 2023
- 13a EDICIÓ 2021 / 2022
- 12a EDICIÓ 2020 / 2021
- 11a EDICIÓ 2019 / 2020
- 10a EDICIÓ 2018 / 2019
- 9a EDICIÓ 2017 / 2018
- 8a EDICIÓ 2016 / 2017
- 7a EDICIÓ 2015 / 2016
- 6a EDICIÓ 2014 / 2015
- 5a EDICIÓ 2013 / 2014
- 4a EDICIÓ 2012 / 2013
- 3a EDICIÓ 2011 / 2012
- 2a EDICIÓ 2010 / 2011
- 1a EDICIÓ 2009 / 2010
Tau Luna Acosta EN RESiDÈNCiA a l'Institut La Ferreria
Partim de la idea de uywaña (en aymara)/ uyway (en kichwa) o la criança mútua, proposada per la teixidora aymara dels Andes bolivians Elvira Espejo, lògica de cura i convivència màxima segons la qual tot cos és un subjecte que ens cuida i al qual cuidem i per tant ens fa intrínsecament interdependents.
El sòl, la llana, les estovalles, l'ovella, la teixidora; som part de la mateixa xarxa de subjectes interconnectats que fa falta cuidar. Perquè hi hagi teixit, ha d'haver-hi ovella, cotó o atzavara, i perquè aquestes existeixin han de ser alimentades, per a això, primer haig de cuidar el sòl. De manera que tot el que fem afecta tota la cadena de la vida des del més petit fins al més evident.
Partint d'aquí, durant un any treballarem amb el grup de l'institut, al voltant de pràctiques cartogràfiques per a situar el nostre entorn de cures i interdependències: la cimentera, els cossos d'aigua, el bosc, els ramats d'ovelles, el sòl, la ciutat, l'escola. A partir d'aquí i d'una sèrie de pràctiques guiades al voltant de l'ofici tèxtil, l'escolta profunda, l'agroecologia, la cartografia afectiva crítica, les tecnologies lliures i sabers ancestrals dels pobles amazònics i andins, però també els compartits pel grup des de les seves cases i les seves memòries, generarem eines que ens permetin parlar del territori comú i les seves complexitats per a generar una o diverses peces col·lectives.