Partim de la idea de uywaña (en aymara)/ uyway (en kichwa) o la criança mútua, proposada per la teixidora aymara dels Andes bolivians Elvira Espejo, lògica de cura i convivència màxima segons la qual tot cos és un subjecte que ens cuida i al qual cuidem i per tant ens fa intrínsecament interdependents.

El sòl, la llana, les estovalles, l'ovella, la teixidora; som part de la mateixa xarxa de subjectes interconnectats que fa falta cuidar. Perquè hi hagi teixit, ha d'haver-hi ovella, cotó o atzavara, i perquè aquestes existeixin han de ser alimentades, per a això, primer haig de cuidar el sòl. De manera que tot el que fem afecta tota la cadena de la vida des del més petit fins al més evident.

Partint d'aquí, durant un any treballarem amb el grup de l'institut, al voltant de pràctiques cartogràfiques per a situar el nostre entorn de cures i interdependències: la cimentera, els cossos d'aigua, el bosc, els ramats d'ovelles, el sòl, la ciutat, l'escola. A partir d'aquí i d'una sèrie de pràctiques guiades al voltant de l'ofici tèxtil, l'escolta profunda, l'agroecologia, la cartografia afectiva crítica, les tecnologies lliures i sabers ancestrals dels pobles amazònics i andins, però també els compartits pel grup des de les seves cases i les seves memòries, generarem eines que ens permetin parlar del territori comú i les seves complexitats per a generar una o diverses peces col·lectives.