Sílvia Navarro i Perramon EN RESiDÈNCiA a l'Institut Manuel Vázquez Montalbán

El relat és una eina fonamental de construcció de la realitat individual i col·lectiva. El que més m’interessa del fet d’escriure teatre és la idea de compartir i qüestionar col·lectivament aquests relats. Expliquem històries per entendre el món, per compartir experiències, per imaginar futurs possibles i per donar sentit al que vivim.

Per aquest motiu, m’agradaria explorar amb els joves participants a EN RESiDÈNCiA les diverses ramificacions del relat i la possibilitat de reescriure la nostra història explicant les nostres històries.

Com ho aconseguirem? D’una banda, preguntant-nos com són i s’estructuren les històries que ens expliquem i que expliquem als altres: relats personals, familiars, socials o ficticis que configuren la nostra identitat. D’altra banda, explorant la nostra imaginació com a motor creatiu capaç de generar mons, personatges i situacions noves, ampliant les possibilitats de la realitat.

No hem d’oblidar, és clar, que el relat també és una qüestió de poder. Qui té la capacitat d’explicar una història? Quines veus són escoltades i quines queden al marge? Som conscients de com es construeixen els discursos que condicionen la nostra manera de veure el món? A través del treball teatral, podem reflexionar juntes sobre el domini del relat en àmbits com els mitjans de comunicació, les xarxes socials, la política o les relacions personals.

Fins i tot, aquest recorregut ens pot portar a investigar la relació entre relat i mentida. Tota narració és inevitablement una interpretació dels fets? On es troba la frontera entre ficció i manipulació? Com es creen les fake news o els rumors?

Per dur a terme tota aquesta investigació combinarem dinàmiques d’improvisació, escriptura, dramatúrgia de textos i composició escènica, posant l’accent en la participació activa dels joves. Les seves experiències, inquietuds i preguntes seran el punt de partida per generar material escènic propi, que culminarà amb la creació d’una peça teatral col·lectiva, sobre la manera com els relats modelen les nostres vides.

El meu objectiu en aquest projecte col·lectiu és el mateix que en la meva pròpia escriptura teatral: que esdevingui una oportunitat per desenvolupar la creativitat, el pensament crític i la capacitat d’expressió, utilitzant el teatre com a eina per investigar una de les qüestions més presents i determinants del nostre temps: qui explica les històries i amb quina finalitat.