Tinc moltes ganes de treballar amb adolescents per aprofundir en les petites llavors quotidianes que sustenten el feixisme creixent i fer-ho sobretot des d'una mirada gens paternalista. Penso molt en el fet de deixar-los parlar, argumentar i debatre sense judici, potenciant la individualitat de cadascú dins el debat col·lectiu, per tal que el mateix fet de prendre partit, i haver de defensar un argument davant la resta, provoqui una consciència. 

Darrerament, s’està notant una tendència creixent cap a les idees d’extrema dreta, i el que és més preocupant és sentir a joves simpatitzar amb idees feixistes, masclistes i xenòfobes amb lleugeresa i convenciment. El meu principal objectiu, a l’hora de treballar amb un grup de joves en el projecte EN RESiDÈNCiA, és posar el focus en les seves preocupacions per donar veu i crear un espai d’expressió sense censura, deixant que argumentin sense límits i intentant, per part meva, no redirigir ni el seu pensament, ni el procés, ni el resultat del projecte, des d’una mirada paternalista.

En tot cas, miraré de potenciar el debat, l’obertura i l’escolta per tal que sigui la reflexió dels altres la que ens modifiqui i ens faci comprendre les pors que podrien ser l’aliment generador d’odi cap a l’altre.

La possibilitat de generar debats on tothom pugui argumentar, dir la seva i expressar-se, potenciant l’escolta, serà un component clau del procés.  Aquests debats, barrejats amb exercicis teatrals d’anàlisi, d’observació i d’escolta del seu entorn seran la base per construir petites situacions ficcionals que aniran tramant la peça resultant. Aquesta construcció es debatrà constantment, per tal que se sentin còmplices, autors i autores,  de la peça i del discurs que construïm a partir del contingut i de la forma. Vull posar el focus en la presa de consciència del contingut i la forma de la peça, per tal que s’emportin un aprenentatge sobre com analitzar el contingut i la forma en totes aquelles maneres de comunicació que puguin rebre com a receptors.

Vull que els participants observin el seu entorn i aportin situacions o accions que els sorprenguin o que els facin dubtar, per tal d’aplicar la distància del fet teatral i de la ficció i poder-hi posar la lupa sense judici. La meva intenció és que, mitjançant aquesta distància, puguem reflexionar sobre les nostres accions quotidianes del dia a dia per prendre consciència de les llavors que propicien i sustenten la violència cap al diferent.