Un dels jocs que més m'agradaven de petita era el ‘Joc del telèfon’, també denominat el “Teléfono Escacharrado”. La dinàmica és més complexa del que un pensaria i conté elements o idees amb què treballo en el meu ofici d'adulta: creativitat amb les paraules escollides, comunicació, memòria i interpretació. Col·loca en primer pla ‘el Dir i l'Escoltar’. Però també dona cabuda a l'error, a la seva importància, on resideix una de les coses més divertides del joc: després de passar per una cadena d'orelles, i ments diferents, jo anhelava delectar-me sentint com havia canviat el contingut inicial del missatge. Al meu parer, en art i literatura, el “malentès” pot ser una forma encara més rica, lliure i renovadora d'interpretar.

També em fascinen els gestos íntims que acompanyen la transmissió del missatge: “murmurar” i la posició “mans-orella”, que s'assembla molt a sentir el mar per una petxina o quan expliquem un secret.

Memòria, malentesos i secrets...És una bella casualitat que tant la literatura com el joc del telèfon reuneixin aquests tres conceptes. Per a la creació col·lectiva m'agradaria que reflexionéssim al seu voltant per mitjà de diverses propostes.