Més enllà de l’orella existeix un so, a l’extrem de la mirada un aspecte, a les puntes dels dits un objecte: és allà on vaig.
La punta del llapis, el traç.
On expira un pensament hi ha una idea, en l’últim sospir d’alegria, una altra alegria; a la punta de l’espasa, la màgia: és allà on vaig.
A la punta del peu, el salt.
Sembla la història d’algú que se’n va anar i no va tornar: és allà on vaig.
Clarice Lispector. És allà on vaig.

 

Aquest projecte busca posar el punt de partida en les vides més-que-humanes que formen silenciosament part de la nostra quotidianitat, en els objectes del nostre voltant que passen desapercebuts. Posar l’atenció dins les nostres cases, al camí de casa a l’institut, als parcs del voltant, o dins de l’institut mateix i preguntar-nos: Com ens estem relacionant amb les altres vides que ens envolten? Com entenem els ecosistemes que ens conformen?

Crec que en un present dens i complex com el que habitem, la nostra atenció es torna cada vegada més política. Es fa necessari aguditzar l’escolta, tornar-la al cos: què és allò que passa desapercebut? Per què? Qui explica els relats que escoltem? Qui no? Quines històries podrien sorgir de la llavor de dins l’armari? O de l’objecte abandonat a la vorera del carrer? Repensar juntes cap a on ens volem moure, què és el progrés i quin paper hi juga la tecnologia.

Així doncs, a partir de metodologies col·lectives com el joc, la curiositat, l’experimentació, la intuïció i les eines pròpies de les arts visuals derivarem juntes, ens perdrem, fallarem i tornarem a començar.

M’agradaria convidar a apropiar-nos de la tecnociència i obrir noves relacions entre la tecnologia i la vida, humana i no humana, entre objectes orgànics i inorgànics. Inventar ecosistemes, difuminar binarismes, explorar altres punts de vista. Especular juntes cap allò que no sabem, entendre la imaginació com a eina intrínsecament crítica i regenerativa: per què voldríem imaginar altres mons si tot ens semblés bé amb aquest?

O, potser, tot plegat tracta de trobar-nos per crear vincles, teixir ponts, potenciar la cura, deixar-se afectar, assajar possibilitats. Despertar escolta i preguntes, repensar mirades, obrir temporalitats dilatades i trobar estratègies per sostenir-nos entre nosaltres. Generar de manera col·lectiva altres maneres d’estar i habitar al món.