Núria Inés i el seu desdoblament dibuixat Tinta Fina aprofiten la narració gràfica expandida com a mecanisme de relació, d’establir vincles amb les altres. Partint d’aquí, això mateix es proposa activar amb els nois i noies de l’institut.

Què pot ser la narració gràfica expandida en l’imaginari d’una persona de 4t d’ESO?

Potser, dinàmiques de joc amb grafismes, incursions al còmic, “hacks” d’anime i cultura Manga, “remixar” i construir partint del traç, la línia i el text alhora… Tot això, com a excusa argumental per vessar la seva percepció de la vida sobre un paper, i en un “plot twist” generar a l’hora opinions concretes i anàlisi d’imaginaris (o significats que ens traslladen els conjunts d’imatges d’un context concret).

Actualment, Núria Inés juga a generar experiències de manera conscient fent ús de les estratègies gràfiques i estètiques de l'anotació, el còmic o la novel·la gràfica com a pretext per a involucrar-se en situacions en les quals transcriure l'experiència. Busca en la narració vivencial un entorn ple d'oportunitats per a comprendre les idees que construeixen l'imaginari d'un lloc o situació, prenent el mapatge d'aquest escenari com a primer pas per a generar noves alternatives de pensament.

La traducció formal d’aquestes investigacions va des de fanzines i exvots fins a actes performatius on són presents el dibuix, mapes conceptuals o instal·lacions de dibuix de gran format.

Resumint: dibuixar per assabentar-se de com ho fan les altres per a viure i com els va; com ocupen l'espai, com gestionen el seu cos i la seva ment en aquest món; i, de tot això, què té valor per a intentar portar-ho a la pràctica o donar-ho a conèixer.