Al llarg del curs escolar, m’agradaria recórrer els processos, les experiències, les pràctiques, les emocions, els errors i les decisions que em van portar a l’exposició a la Capella.
No tant per mostrar com es construeix una exposició, sinó per compartir maneres de crear eines a partir de les pròpies experiències de vida.

L’arribada a aquesta exposició com a punt de partida m’inspira, ja que pot enfocar, sobretot, interrogants i estímuls per descobrir mons interns i externs que giren al voltant de la meva pràctica, com l’eix del meu darrer projecte, que se centra en la idea d’aprendre a caure, desenvolupant una pràctica de repetició que busca assumir de manera natural les coincidències que es presenten entre l’ukemi (l’art de caure en les arts marcials) i l’escultura.

L’escultura lleugera, les caigudes de l’aikido, els materials i el moviment poden desenvolupar-se a poc a poc en moments de joc, conversa, poesia, a través de l’escultura i de la disciplina de l’aikido.

La investigació escultòrica que, en aquest cas, voldria aprofundir, absorbeix l’estudi de l’equilibri psicofísic que es desenvolupa en l’aikido a través del contacte físic entre dues persones i del contacte entre la persona i el terra (la caiguda), per conceptualitzar temes psicopedagògics sobre el benefici que neix de la unió entre disciplines, entre persones i entre materials.

M’interessa investigar més a fons, al llarg d’aquest curs anual, les pràctiques que jo mateixa estic aprenent, tant a través dels meus mestres com de manera autodidacta, en el meu descobriment personal dels materials. Situant com a eix central de tot el curs —tal com s’estudia l’aikido— la necessitat de continuar desenvolupant un canvi de mentalitat constant, tant en el moviment de com pensem el nostre cos i l’espai, com en l’enfocament cap a la matèria i l’escultura.

L’experimentació amb materials que condueixi a un canvi radical en la idea d’escultura pot desenvolupar-se investigant i identificant-se amb el seu propi comportament, com ara la seva relació sensorial, la dinàmica de la suavitat, la rigidesa, la tensió, la suspensió o la corba.

Per exemple, materials com el ciment, que en la nostra idea col·lectiva ocupen el lloc d’alguna cosa eterna, molt dura i pesada, si es treballen en una capa fina sobre un material que per les seves característiques tècniques és flexible i lleuger (com aquells materials que s’utilitzen per volar), permeten obtenir uns “papers” de ciment, elàstics i lleugers. És com trobar la força present en la vulnerabilitat. Em sembla que aquest canvi de percepció d’un material equival a un canvi de mentalitat.

M’agradaria, a través d’exercicis pràctics, lectures o passejades amb els estudiants, condensar nocions i processos que he dut a terme en els darrers anys, durant els quals he estat aprofundint en qüestions al voltant de la capacitat humana per imaginar l’entorn d’una altra manera i el poder del contacte o de la unió per ajudar a despertar una consciència plàstica: la recerca de l’equilibri en allò real i el domini de l’harmonia (aikido).