El projecte proposa explorar, investigar i fer visibles, a través de la pràctica artística, aquells aprenentatges i experiències transformadores que tenen lloc en un institut sense formar part explícitament del currículum oficial: allò que habitualment coneixem com a currículum ocult.

Per fer-ho, ens aproparem als camps de la meteorologia i la geologia per establir, des d'una pràctica metafòrica, paral·lelismes entre l'aire, la roca i l'aprenentatge.

L'aire és el medi que ens envolta, que respirem i que dona lloc a una multitud de fenòmens invisibles.

La roca és el suport físic que sosté la vida i conserva les traces dels processos i les transformacions que han tingut lloc al llarg del temps.

L'aprenentatge, per la seva banda, és un procés continu de transformació mitjançant el qual incorporem nous coneixements, habilitats i maneres de relacionar-nos amb el món, alterant gradualment la nostra manera de ser, de fer i de pensar.

L'educació, la meteorologia i la geologia comparteixen una mateixa condició: el temps. Cap d'aquestes disciplines no es pot entendre al marge de la seva dimensió temporal. La geologia estudia les roques i, a través d'elles, reconstrueix el passat de la Terra. La meteorologia estudia l'atmosfera per comprendre els fenòmens presents i anticipar-ne els futurs. L'educació, en canvi, transcorre en el temps de la vida: un procés permanent de transformació que ens configura com a individus i com a comunitat.

A partir d'aquestes correspondències, la proposta planteja aproximar-se a les ciències de la Terra com una manera d'investigar els processos d'aprenentatge des d'una perspectiva sensible. Posant l'atenció en allò que sovint roman invisible o passa desapercebut, el projecte busca donar forma i visibilitat a aquest espai de significats, afectes i transformacions que constitueix el currículum ocult.

Quins rastres deixen els nostres aprenentatges a la roca? Com podem documentar experiències i processos intangibles? Com podem fer visible l'aire?