Quan penso en Lleida em ve al cap un matí d’hivern baixant a 50km/h perquè la boira era massa densa; penso que sempre hi he d’anar en cotxe perquè només surten tres busos en tot el dia des de la Seu. Penso que sempre és massa complex.

Partint d’aquesta experiència proposo fer una exploració sobre com arribem a la feina o a l’institut. Entenent el desplaçament com una rutina que determina el temps, els recursos i les oportunitats de cadascú. - Des d’on venim? Quins mitjans de transport utilitzem? Quanta estona triguem? Què fem durant el trajecte? Compartim el desplaçament? Està pagat el desplaçament? Qui paga el desplaçament? - M'interessa reflexionar conjuntament sobre les facilitats i dificultats que amaga aquesta tasca aparentment quotidiana i les històries personals, laborals i territorials que s'entrellacen en cada desplaçament.