Marc Vives EN RESiDÈNCiA a l'Institut Moisès Broggi

Punt de partida

Partim d´unes instal·lacions com les de l´escola, amb aules, auditoris, tallers, passadissos, patis, etc. Uns espais que ja estan dissenyats i que condicionen l’ús d’unes persones que no han pres part en la seva ideació. Alumnes sobretot, però també professores i mares fan usdefruit de l'espai d'alguna manera diferent del que s'ha pensat. És, fins i tot, probable que acabin modificant-ne la definició i la pràctica.

L'escola és una, però estem envoltades d'altres institucions amb els seus protocols: espais de govern, universitats, museus i, per què no, la família o el carrer. Per a elles, l'adolescent és un cos inadequat i encarna tot allò que no encaixa, allò que és liminal.

El dia a dia pot estar inundat de duresa i tedi, i els rituals de l'antiguitat per escapar de l'espai-temps només queden reemplaçats per plataformes de consum que hi ha en el nostre desig, com Netflix o TikTok.

Proposta

Conquerir, apropiar-se, intervenir una institució com l'escola. Instal·lar una vibració a l'escola. Pot ser des d'una falca a una esquerda, una cançó que s'entoni a l'hora del pati, una campana que soni cada lluna plena o un ritual que se celebri en una periodicitat incontrolable.

Allò que deixem a l'espai ha de poder ser invocable i ha de poder aparèixer a plaer quan se'l truqui, que ens permeti escapar-nos a aquest altre món. Un rumor que es desperti per redefinir els límits físics, simbòlics o, fins i tot, energètics de la institució. Per això, podem tractar de captar presències prèvies, fer de mèdiums del que hi ha o hi va haver per redibuixar un nou espai fluídic. Fer parlar l’espai. Call and response.

Es planteja una experiència en la qual, a través de les nostres veus, cossos i les seves litúrgies i tecnologies, instal·larem una vibració al centre per al futur.

Metodologia

L'experiència vindrà motivada gairebé exclusivament per la pregunta “Podem instal·lar una vibració permanent a l'escola? Podria haver-hi sempre una ferida oberta?”

M'agradaria forçar al màxim el desconcert i anar elaborant una certa lògica a partir dels seus interessos i capacitats. Fer tabula rasa i construir eines per interpretar l'entorn, com ho fan els mites.

Encara que es pretengui donar el timó a l'alumnat, navegarem per unes aigües que seran escollides i negociades, preexisteix un repertori de pràctiques i exercicis que poden ajudar a catalitzar algunes decisions.

Investigarem l'espai des de tots els seus sentits, percebent les qualitats, qualitats i història del lloc. Tensarem les nocions de confiança entre les unes i les altres. Aparcarem eventualment tot rastre de la parla. Farem soroll amb elements que tinguem a mà, farem servir la veu, cantarem. Sortirem també de l'aula per agafar distància, veure les coses des de fora. Per a cada activitat es requereix una preparació, un escalfament, igual que quan fem qualsevol esport.