- 17a EDICIÓ 2025 / 2026
- 16a EDICIÓ 2024 / 2025
- 15a EDICIÓ 2023 / 2024
- 14a EDICIÓ 2022 / 2023
- 13a EDICIÓ 2021 / 2022
- 12a EDICIÓ 2020 / 2021
- 11a EDICIÓ 2019 / 2020
- 10a EDICIÓ 2018 / 2019
- 9a EDICIÓ 2017 / 2018
- 8a EDICIÓ 2016 / 2017
- 7a EDICIÓ 2015 / 2016
- 6a EDICIÓ 2014 / 2015
- 5a EDICIÓ 2013 / 2014
- 4a EDICIÓ 2012 / 2013
- 3a EDICIÓ 2011 / 2012
- 2a EDICIÓ 2010 / 2011
- 1a EDICIÓ 2009 / 2010
Lu Chieregati EN RESiDÈNCiA a l'Institut Moisès Broggi
La dansa de les atencions és una proposta setmanal d’exploració artística i corporal per a adolescents. La dansa es creua amb l’atenció, l’escolta i el desenvolupament d’un llenguatge expressiu propi. L’objectiu és acompanyar les participants en el descobriment dels seus interessos i percepcions, connectant cos, espai, llenguatge i creació. Durant aquest procés de creació, Lu Chieregati comptarà amb la col·laboració de Stephanie Janaina, artistxs i educadorxs amb experiència en dansa, pedagogia i pràctiques somàtiques.
Partirem d’una pregunta clau: On poses la teva atenció? A través de dinàmiques físiques, exercicis sensorials i composició, treballarem de la percepció a l’expressió artística. Activarem el sistema sensorial (so, tacte, visió, olor, gust) com a porta d’entrada al moviment. Les sensacions seran matèria de recerca i base per a una dansa arrelada en el present.
Cada sessió inclourà rituals per afinar la percepció i registrar què veu i sent cada cos. Farem servir moviment autèntic, joc, testimoni i treball amb objectes per explorar formes de presència. Crearem un arxiu col·lectiu amb peces visuals, sonores i coreogràfiques. Cada participant rebrà una peça de roba per transformar al llarg del curs, que formarà part del vestuari final.
També treballarem amb partitures immediates i cartes creades per elles mateixes. Cada sessió afegirà una nova carta amb instruccions de moviment o percepció. L’escola serà entesa com un espai viu de relació, cura i autonomia. Es treballarà des del consentiment i el respecte pel llenguatge propi de cada persona. No es tracta d’aprendre una tècnica, sinó de cultivar una manera d’estar al món. La dansa esdevé una conseqüència d’estar en relació amb una mateixa, amb les altres i amb l’entorn.
En un món dominat per pantalles, és urgent recuperar les tecnologies del cos. Aquest treball convida a habitar el trànsit entre el dins i el fora. La dansa s’origina en l’atenció com a gest, com a cura i com a forma de relació.