Gelen parla sobre fanzíns feministes (sobre els quals té un arxiu i formen el nucli de la recerca que està a punt de culminar amb la lectura de la tesi doctoral). Mostra els d'un col·lectiu en què va prendre part i que va coordinar, basats en el dibuix del cos com a suport del text: són dibuixos de persones amb pancartes sobre les desaparicions d'Ayotzinapa, “Lxs anormales con lxs normalistas”.
Yosjuan presenta la seva experiència en contextos de tallers centrats en el dibuix, la sociologia i l'educació.
Els estudiants es presenten breument i els fan preguntes. La situació canvia quan passem a parlar de música.
Veiem el capítol del dia de Ciutat morta.

Fem dos grups situats en dos espais.
En un grup mirem de passar al cos un dibuixet (que sigui una mena d'icona o símbol personal) fent servir la ploma-pinzell de tinta xinesa com a eina de tatuatge temporal.
En l'altre provarem una nova eina, el tocadiscos, per a fer collage sonor mitjançant escratx. 

Fem una presa de contacte amb els materials: distribuïm pinzells-ploma de cal·ligrafia i papers A3 per a tinta. Comencem fent traços, escrivint i veient quina mena de traç ens és més còmode, quina mena de traç surt al pinzell i com trobar un traç còmode per a nosaltres i per al pinzell. Després fem un dibuix ràpid d'alguna cosa que ens costi una mica, i després el mateix dibuix prenent mides.

Ubicar-nos en un lloc comú que té a veure amb l'art i amb la biografia pròpia com a espai polític.

No hem fet res i alhora han passat tantes coses... He mirat d'explicar que volem fer un projecte de dibuix i d'art d'acció sobre la nostra joventut (quinze anys), que encara no el tenim clar i que els hi proposarem que facin el mateix, un projecte d'art entorn de la seva joventut. Partim de la base que totes ja fan servir tècniques artístiques com ara dibuixar, escriure, cantar, ballar, fer fotos, maquillatges i d'altres. He preguntat a cadascuna què els agradava fer d'aquestes coses, si voldrien fer una demostració al grup i en quines condicions voldrien fer-ho, què els caldria. He parlat molt, massa, per evitar el vertigen que provoca el silenci, i a vegades hem parlat totes alhora, cosa que dóna molt plaer però després una mica d'ensurt perquè fa pensar que la classe ja no ho és. Mentrestant han passat un munt de coses: ens hem presentat i hem definit de maneres molt sorprenents d'on som.

Visita a l'aula de Yosjuan Piña. Taller de bullying
Visita a l'aula d'Aliats del Feminisme
Visita a l'aula de l'artista visual Cova Macías
Taller de caçadors de sons amb Sons de Barcelona (Serafín Álvarez). Fundació Miró
Visita a Halfhouse. Espai d'art contemporani