«He empezado a imaginar en mi cabeza la forma del recorrido, ahora ya no estoy tocando pero creo que sigo teniendo la imagen, era como, curva surcos cilindro, otro un poco más largo y palanca».

Aquesta frase neix com a punt de partida d’un interès que té a veure amb la forma i amb les maneres com aquesta es crea i es percep. Forma part d’un text produït de manera improvisada durant un taller que l’artista va impartir al MACBA, en el marc de Distensions #3: Parpelleig, amb la Sala d’Art Jove. Les participants, sense poder accedir visualment als objectes, els exploraven amb les mans mentre escrivien de manera automàtica allò que descobrien a través del tacte. En aquest exercici, la forma apareixia deslligada de la mirada i vinculada a la memòria, la imaginació i el llenguatge.

A aquest interès per la forma s’hi suma com generar-la i amb què. Durant els mesos previs a EN RESiDÈNCiA, l’artista s’ha interessat per materials tant industrials com artesanals, especialment el paper i el ciment, que esdevenen un punt de partida per generar volum. Ambdós materials comparteixen processos de transformació basats en l’aglomeració i en la sedimentació de partícules o fibres, i permeten aproximar-se a la forma des de la seva dimensió més física i processual. L’interès se situa tan en les seves condicions materials com en els processos productius que els envolten, així com en les arquitectures que acullen o han acollit aquests processos. A partir de la investigació d’aquests materials, de l’observació i la visita a fàbriques de paper i ciment, la forma apareix com una conseqüència de la relació entre matèria, procés i arquitectura.