La proposta parteix de la relació processual i matèrica que Helena Civit estableix amb les seves observacions, explorant qualsevol forma de llenguatge com una anella d’un encadenament de circumstàncies i forces materials. Una mirada enrere, sovint a passats llunyans, es vol compartir amb els i les alumnes, tantejant idees d’arqueologia, observació, especulació, una certa relació amb allò tènue, ambigu. Més enllà de l’obertura d’un imaginari-vocabulari personal de l’artista, a través d’exercicis i assajos pràctics, buscar camins i ressonàncies de nou cap al aquí i ara del grup, per jugar plegades amb formes d’escolta i d’expressió que reboten entre la imatge i la paraula.