FER PEU/(SOS)TENIR / SUBJECTACIONS

Investigarem les forces invisibles, els gestos i els règims materials que articulen les estructures de sosteniment.

Sostenir és una acció aparentment senzilla, però implica una complexa xarxa de forces, relacions i dependències, que sovint no són del tot visibles.

Una estructura es manté en peu perquè alguna cosa la sosté; un cos es manté dret perquè redistribueix constantment el seu pes; una superfície conserva les marques d'allò que ha suportat. Però què passa quan les condicions canvien, quan un suport desapareix o quan allò que sostenia comença a cedir? 

En un present marcat per la transformació i la fragilitat de moltes de les estructures que donem per fetes, sostenir pot entendre's no només com una forma de resistència, sinó també com una capacitat d'adaptació, de compensació i de relació amb els altres. El projecte parteix d'aquesta tensió entre sostenir i cedir, entre permanència i transformació, per investigar com els cossos, les matèries, les arquitectures i el territori troben o perden els seus punts de suport.

Es tracta de la continuïtat d'una línia d'investigació artística que explora les relacions entre matèria, cos i arquitectura, i que posa l'atenció en aquells processos, forces i estructures que sovint romanen invisibles, però que determinen la manera com habitem i ens relacionem amb el món.

En aquesta línia, interessa especialment observar com els materials, a través de les seves característiques i transformacions, poden donar-nos informació sobre allò que ha passat: una marca, un desgast, una deformació o una fractura poden revelar una força, un contacte, un pes o un ús que ja no podem veure directament. Paral·lelament, l'arquitectura és entesa no només com una forma visible, sinó com un conjunt d'elements, unions i estructures, algunes evidents i d'altres ocultes, que fan possible que un espai es mantingui en peu i sigui habitable.

El cos se situa també com un lloc privilegiat d'investigació, perquè és en ell on aquestes qüestions poden experimentar-se de manera directa: el pes, l'equilibri, la tensió, el contacte, el desplaçament, la resistència, el suport o la caiguda. El cos és alhora matèria, estructura i agent que es relaciona amb altres cossos, objectes i espais.

Des d'aquesta recerca, el projecte proposa observar, experimentar i construir mecanismes, moviments, peces, o petites estructures que permetin posar a prova aquestes relacions, entenent la pràctica artística com un espai de provatura. Construir, desmuntar, fer fallar, modificar i tornar a provar permetrà aproximar-nos a allò que sosté, però també als moments en què una estructura cedeix i ha de trobar altres formes d'equilibri.