La música: espai íntim compartit

La música és, sens dubte, un espai íntim compartit. És a dir, d’alguna manera fem ús d’ella per travessar emocions i moments intensos. Tant per diluir com per amplificar allò que sentim. Anem a un concert i, emocionades, som capaces de cantar aquelles cançons que, fins aquell moment, havien estat confinades en aquell racó mental que es crea entre nosaltres i els auriculars a tot volum.

Cantem, balbucegen en altres idiomes, i repetim melodies fins a la sacietat. Melodies que ens transporten a un record, un instant, i ens situen en un estat d’ànim precís. En aquest context, la veu emergeix com a protagonista: és l'instrument principal d’aquesta catapulta emocional.

La proposta de Conesa parteix d'aquest univers musical quotidià i compartit: construir un cor efímer on cantar, sense necessitat de ser cantants, peces creades col·lectivament. Una pràctica que transcendeix el simple exercici de karaoke per esdevenir un llenguatge universal que ens connecta amb el nostre jo més íntim i emocional —a través del grup.

Perquè, de vegades, no calen paraules per entendre que una peça parla d'una ruptura. I, de vegades, no cal mencionar la felicitat per sentir-la plenament.