Partint del fet que m’adormia amb la classe d’història i després no entenia els meus apunts (excepte els dibuixos que feia dels professors, que eren molt clars), la idea és generar una motivació per traspassar i reescriure aquest record. Podem generar un vincle entre passat i present en què guiï el context actual per entendre allò que potser ens queda més llunyà? Fer una convenció drag de gats medievals com a temàtica ens ajudaria a entendre més l’edat mitjana? I parlar de tatuatges ens podria fer arribar a parlar de frescos? Com podríem visitar un museu escoltant el que ens diu la història sense dissociar pensant en on estan els banys i el bar?

L’humor sempre ha estat un estri de comunicació de masses que molts cops ha servit per camuflar missatges més durs, polítics i controvertits, però poques vegades entra a la institució educativa, quan per mi és el codi més potent per arribar a un públic més ampli. Tanmateix, em proposo navegar amb els i les estudiants per un nou imaginari per ara desconegut, on la missió és estar despertes el màxim de temps possible, jugant i revisant els codis que escriuen la història de diferents generacions, ja siguin reels de gatitos, tutorials de maquillatge gòtic o recreant gravats del segle XV amb brics de llet.

A través d’unes dinàmiques plenes d’humor, història, veu i cos, revisarem la col·lecció del MNAC per a generar un pont ple de fantasia, anècdotes i hormones ballant.