Partirem del nostre treball en coautoria, Aplauso, vicio, un exercici de desenfocament a partir de referències clàssiques. Intentarem destil·lar la màquina teatral i deixar que el buit, la  pausa i l'artesania s'il·lusionin a si mateixes.

Aprofundirem en l'òpera com a model d'encreuament disciplinari. Ens interessa el treball des de la fantasia que presenta aquest tipus de grans produccions. L'escenari de l'òpera produeix una il·lusió en la qual la seva maquinària queda totalment oculta, dispersant l'acció entre llums, escenografia, orquestra, vestuari, figurants i cantants. No obstant això, les lògiques de l’atenció són inflexibles. En el marc d'EN RESiDÈNCiA, proposem dur a terme un treball escènic on es revelin els diferents elements de l'òpera, allò que se situa en l'escena i tota la infraestructura que dona suport a la creació de la il·lusió, indagant així en les nocions de centre i perifèria.

Les referències es treballaran des de la desvirtuació, i les anècdotes històriques que les embolcallen seran utilitzades com a detonants creatius, uns gossips per a posar-nos en marxa.