- 17a EDICIÓ 2025 / 2026
- 16a EDICIÓ 2024 / 2025
- 15a EDICIÓ 2023 / 2024
- 14a EDICIÓ 2022 / 2023
- 13a EDICIÓ 2021 / 2022
- 12a EDICIÓ 2020 / 2021
- 11a EDICIÓ 2019 / 2020
- 10a EDICIÓ 2018 / 2019
- 9a EDICIÓ 2017 / 2018
- 8a EDICIÓ 2016 / 2017
- 7a EDICIÓ 2015 / 2016
- 6a EDICIÓ 2014 / 2015
- 5a EDICIÓ 2013 / 2014
- 4a EDICIÓ 2012 / 2013
- 3a EDICIÓ 2011 / 2012
- 2a EDICIÓ 2010 / 2011
- 1a EDICIÓ 2009 / 2010
Elena Carvajal i Rafael Frazão EN RESiDÈNCiA a l'Institut L’Alzina
La proposta de partida és treballar sobre la temporalitat de les coses. Partirem d'un punt inicial de recerca: el temps. Provarem múltiples maneres de preguntar i experimentar conjuntament com es construeix el temps per a nosaltres, i les maneres en què produïm la nostra atenció, de forma situada: en aquest grup, en aquest lloc, i en aquest marc de la història còsmica. Considerem que actualment vivim en un moment d'acceleració, que experimentem en la manera que tenim de moure'ns, d'observar, de consumir, de descansar, de mirar les pantalles etc., fins i tot de relacionar-nos entre nosaltres. En aquest temps accelerat molts gestos i costums es van perdent.
Ens agradaria proposar pràctiques que vinguin d'altres llocs que no siguin des del cap i el pensament més racional, per a situar-les en el cos i en les maneres de fer. Pràctiques que vinculin cos i imaginació, somàtica i especulació, mediades per la producció d'imatges i coreogràfica. Ens agradaria endinsar-nos en elles a través d'exercicis de cinema sense càmera, de moviment i jocs que transitin ritmes lents entre altres ritmes possibles, a descobrir juntes.
La nostra trobada, entre les arts performatives (estudis de la presència) i el cinema (estudis dels modes de veure), convergeix en un desig de desfer l’escissió entre els modes d'estar i de mirar, entre les maneres de fer cos i de ser travessat per les imatges —no sols les imatges tècniques, sinó també les imatges com a entitats de la imaginació.
Tirarem mà de codis i eines de la imaginació contemporània, des d'una apropiació crítica de les tecnologies i de l'economia de l'atenció —com els telèfons, l'excedent d'imatges, la mem(ètica), la promptologia (la forma en què desenvolupem relació amb les IAs)—, entrecreuades amb dispositius d'atenció al cos, individual i col·lectiu, i el treball de la presència.