El punt de partida del projecte és muntar a l'aula l'equivalent a la redacció d'una revista -la Veu de l'Institut-, una publicació que ens inventem entre totes i que esdevé un espai compartit d'expressió. El grup assumeix el rol de redactores i editores: som nosaltres qui decidim continguts, formats i ritmes, i qui donem forma a cada número.

Des d'aquesta redacció volem estar obertes a la participació de la resta de l'institut, buscant la implicació d'altres integrants del centre amb diverses formes d'expressió, de manera que la revista funcioni com una veu col·lectiva i no només com un exercici de classe.

El repte és que cada participant hi trobi una via pròpia -humor, entrevistes, històries personals, expressió artística- i que la revista guanyi presència també a les xarxes, on la càpsula audiovisual és un format tan vàlid com el text imprès.

Dins d'aquest marc, un dels fils que hi aporto és la mirada satírica sobre l'institut com a institució -la seva organització, els càrrecs i funcions o la història de l'educació moderna-, que connecta amb tradicions com la comèdia antiga i la paròdia, el naixement del magazín i el libel divuitesc, o les mostres d'expressió espontània com el grafitti.