• 
• 
• 

PRIMERA APROXIMACIÓ AL BARRI / DERIVES ARQUITECTÒNIQUES

El projecte proposat per Eduard Arbós planteja una reflexió al voltant de l'arquitectura. El procés de reflexió s'inicia amb dues sortides d'exploració del barri a manera de deriva. Aquesta pràctica “situacionista” és el punt de partida per a la reflexió que constituirà un dels tres eixos del projecte.
Al llarg del curs es duen a terme algunes accions complementàries.
En aquestes sortides s'observen, es fotografien, es descriuen i es categoritzen els edificis més emblemàtics del nou paisatge del barri.

• 
• 
• 

TRIA I ANÀLISI D'EDIFICIS SINGULARS

D'entre els edificis que han transformat el barri els darrers anys se n'escullen alguns de particularment emblemàtics i dissenyats per arquitectes de renom. S'observen i es fotografien per tal de poder-los analitzar minuciosament després.

• 
• 
• 

CREACIÓ DE MAPES IMAGINARIS, EMOCIONALS I VIVENCIALS DEL BARRI

A partir d'aquesta primera reflexió, Eduard Arbós proposa als estudiants que repensin el barri. Els estudiants reinterpreten plàsticament (a partir del collage, la intervenció, la modificació) uns plànols urbanístics de la zona en funció de les seves vivències i les experiències que hi tenen associades.

• 
• 
• 
• 

MARGES ARQUITECTÒNICS. ESPAI 1

Aquesta part del projecte tracta d'escollir un espai marginal de l'institut. L'objectiu és que l'espai escollit deixi de ser marginal i la gent s'hi fixi. També és una manera de deixar la nostra empremta en aquest institut.
El procés consisteix a dibuixar en un paper un pictograma que després pintarem en aquell espai. L'espai escollit és una porta que es troba a dalt de tot d'una paret i que, a més d'estar girada, és inaccessible. Hem dissenyat un pictograma d'una figura que sembla que està escalant la paret per arribar fins a la porta. L'única cosa que no ens convenç és el color groc taxi que hem fet servir per pintar el pictograma. Hauríem escollit un altre color, com ara el blau o el verd.

• 
• 
• 
• 
• 

MARGES ARQUITECTÒNICS. ESPAI 2

Després de fer un recorregut per l'institut hem escollit un espai marginal, una paret “invisible”, una zona de pas a prop de la porta que ens porta fins a les calderes. Pensem que aquesta paret immensa, estèticament avorrida i ningú no hi presta atenció, podríem fer-la visible si hi construïm una finestra que obrí aquest espai tancat a l'exterior. Per a això dibuixem un pictograma que representa una persona mirant per un forat. Una persona que ens suggereix que allà a fora hi ha quelcom interessant. Gràcies al pictograma aconseguim que aquell espai que abans era marginal deixi de ser-ho.

• 
• 
• 

MARGES ARQUITECTÒNICS. ESPAI 3

En el tercer trimestre duem a terme la segona part del projecte EN RESiDÈNCiA.
Primer fem un recorregut per l'institut buscant espais marginals, espais on la gent no fixi l'atenció. Amb aquesta intervenció volem donar importància a aquests espais, fer-los visibles. L'espai marginal que tria el nostre grup és el que hi ha al costat de la cambra de les calderes. És un espai gran, amb paret de maons, escales i una barana mig trencada. Una vegada triats els espais, per grups, dibuixem esbossos de pictogrames que ens sembla que quedaran bé a l'espai escollit. Després l'Eduard porta una impressió dels pictogrames fets a escala humana. Hem de resseguir-ne el contorn amb carbonet per poder calcar-lo a la paret. Una vegada calcat a la paret, comencem a pintar la part de dins del pictograma d'un color groc canari. Pintem unes quantes capes perquè el nostre espai té molts forats i xucla molta pintura. Quan la part de dins ja està acabada comencem a pintar el contorn amb negre, amb molta cura per tal que no es taqui la part de dins.

• 
• 
• 

VISITA AL MACBA

La visita al MACBA és específicament planejada per Eduard Arbós i el servei pedagògic del museu, per la qual cosa es comenten obres estretament relacionades amb el procés reflexiu vinculat a la residència. 
S'organitza una visita que fa especial atenció a les obres d'artistes que han investigat i reflexionat sobre la ciutat i l'arquitectura, molt especialment a Gordon Matta-Clark. L'obra de Gordon Matta-Clark, per exemple, esdevé tota una descoberta.

• 
• 
• 

DESCONSTRUCCIÓ I REINTERPRETACIÓ DELS EDIFICIS

Els edificis triats són l'Edifici Copisa i la Torre Auditori d'Óscar Tusquets, l'Hotel Renaissance de Jean Nouvel, la Torre Puig de Rafael Moneo i l'Hotel Santos de l'arquitecte japonès Toyo Ito. S'analitzen les principals característiques arquitectòniques dels edificis per després reformular-los mitjançant maquetes.

• 
• 
• 

MAQUETES

Una part important del procés se centra en l'elaboració de les maquetes dels edificis, a diferents escales, realitzades en cartró corrugat. Aquesta construcció implica sessions de dibuix, càlcul de proporcions i mesures, tall, plegatge i manipulació del cartró...

• 
• 
• 

CARTES ALS ARQUITECTES

En un moment ja molt avançat de la residència, els alumnes, conjuntament amb Eduard Arbós, adrecen unes cartes als arquitectes Jean Nouvel, Rafael Moneo, Óscar Tusquets i Toyo Ito per tal d'explicar-los el projecte i també per convidar-los a la presentació de l'exposició. Totes les cartes reben resposta dels corresponents estudis d'arquitectura.
Les cartes i les respostes queden recollides al bloc: http://blocsenresidencia.bcn.cat/montjuic/?tag=cartes

• 
• 
• 

PICTOGRAMES DEL CENTRE EDUCATIU

La intervenció en l'espai proper és el segon eix de reflexió proposat per Eduard Arbós. La recerca per part dels estudiants d'espais marginals de l'institut genera un qüestionament directe sobre l'arquitectura i es proposa assenyalar aquests espais de manera visible. Les intervencions es materialitzen en pictogrames pintats a la paret a escala humana per tal de provocar la sorpresa, la pregunta o la reflexió...

• 
• 
• 

PUBLICACIÓ MARGES ARQUITECTÒNICS

El procés d'exploració, recerca, disseny i execució dels pictogrames es recull en un fanzín que porta per títol Marges arquitectònics. Una edició que genera alhora un nou relat sobre l'edifici de l'institut.

• 
• 
• 

LLIBRETES PERSONALS: I

El tercer eix del projecte és l'elaboració per part de cada estudiant d'una llibreta personal en què reflexiona sobre el seu espai propi, sobre casa seva. Les llibretes s'encapçalen amb una lletra “I” en referència a “jo”.

• 
• 
• 

PREPARACIÓ DE LA PRESENTACIÓ DEL MACBA

Una setmana abans de la presentació es desenvolupa una sessió de treball al MACBA, conduïda per una educadora del museu, per tal de preparar l'explicació del projecte en una presentació pública.

• 
• 
• 

EXPOSICIÓ A LA BIBLIOTECA FRANCESC CANDEL

El procés culmina amb la presentació pública de Derives arquitectòniques: s'exposen les maquetes, els mapes, les llibretes personals i el fanzín. En la inauguració, els estudiants, els professors i Eduard Arbós expliquen el procés creatiu.

L'exposició es presenta a la Biblioteca Francesc Candel, una biblioteca molt propera al barri i amb molts usuaris, entre ells molts joves, com els mateixos alumnes del Montjuïc. De fet, l'espai escollit per fer l'exposició és la terrassa, un espai diàfan especialment utilitzat per joves per fer deures, llegir, reunir-se... El fet de presentar el resultat de la residència al barri ha estat una culminació destacable, pel fet d'oferir-hi la reflexió i el procés realitzat. L'exposició la visiten els usuaris de la biblioteca, també alguna escola del barri i els alumnes de l'institut. La complicitat dels responsables de la biblioteca és essencial en aquest sentit.
A més, al llarg del període de l'exposició s'organitzen diverses visites guiades per part dels estudiants, tant sobre els pictogrames de l'institut com sobre l'exposició a la biblioteca.