Cristina Celada (Madrid, 1975)

M'agrada dir que faig coses a escena, és a dir, em pluriocupo: escric, dirigeixo, actuo, facilito tallers... convisc, cuino, comparteixo, em moc en bici, pago els meus impostos, tinc cura d’un petit jardí i tracto de dormir 7 hores cada nit.

Vaig néixer i vaig créixer a Madrid on vaig dur a terme els meus estudis universitaris de Magisteri i alhora em vaig formar en Art dramàtic, moviment escènic, clown i doblatge.

El 2005 vaig arribar a Barcelona, ​​on desenvolupo la meva pròpia activitat teatral, combinant creacions de tall més contemporani amb espectacles de cabaret i cafè teatre.

M'interessa desdibuixar les línies que limiten el que anomenem teatralitat, quins elements són necessaris perquè un fet sigui teatral, de quines podem prescindir? També treballo al voltant de la idea de barrejar alta i baixa cultura, pop i pensament crític, cabaret i llenguatges contemporanis en escena. Em fascina el que passa en el directe, l'actuació en distàncies curtes. I desbordar l'escenari, treure el teatre de la sala de teatre.

He treballat amb col·lectius als quals admiro, com El Conde de Torrefiel (La noia de l'agència de viatges ens va dir que havia piscina a l'apartament) i Cris Blanco (Bad Translation) entre ells.

A més porto la meva pròpia companyia, El Pollo Campero comidas para llevar, amb la que trio amb quines persones m'agrada treballar. Fins a la data hem presentat tres espectacles: “Sekvantaro: piezas codependientes de duración relativa en las que las actrices intentarán no hacer teatro” 2013, (Escena Abierta, Burgos; Festival Grec, Barcelona, ​​Cenit, Sevilla, entre d'altres). “Las actrices siempre mienten”, 2016, (Festival Sâlmon, Barcelona; Tabakalera, Donosti; Cena Cumplicidades, Recife, Brasil; La Casa Encendida, Madrid...). I “Parecer Felices”, 2018, (festival TNT, Terrassa; Festival Sâlmon, Barcelona...).

M'agrada que el meu treball em porti de viatge a altres vides, ficar-me en un lloc portant coses a compartir, crec que és la millor manera de conèixer llocs i persones.

Des 2014 formo part del col·lectiu Leer es Sexy, que crea peces escèniques i audiovisuals a partir de la barreja de pensament crític i cultura pop. També treballem en format taller, acompanyant grups que tinguin ganes de gresca.

Des 2017 formo part del col·lectiu d'artistes associades a MACBA, on hem activat les exposicions de Joan Brossa, Jaume Plensa, Charlotte Posenenske i Art d'Acció.

Entre 2016 i 2020 vaig formar part de Artas, artistes associades a La Poderosa, i sempre és un plaer tornar a col·laborar-hi, ara en aquest projecte anual EN RESiDÈNCiA.

Presentació actualitzada el setembre del 2021