A la recerca del meu algoritme.

Com sortir de tanta virtualitat i tornar al temps real? Aquest procés creatiu és una invitació a tancar pestanyes mentals i obrir el cos al present. A través del teatre, la performance i l’ús crític de la càmera, explorarem el nostre ritme intern —aquell que no busca likes, sinó connexió real.

Un laboratori per a joves on la identitat es construeix des del cos, la paraula i l’acció. Sense filtres ni scroll infinit: amb pell, veu i carrer. Una experiència col·lectiva per habitar el present amb intensitat i consciència. Es posarà el cos en joc per pensar-nos des del desig, el gènere, la memòria i l’error. Sortirem al carrer per fer del quotidià un acte poètic i polític. Ens mirarem amb altres ulls, més propers, més nostres.

Eixos de treball

 Explorarem el cos com a interfície real, més enllà de la pantalla, i l'espai —aula, plaça o carrer— com a territori d'expressió. Habitem un temps expandit, sense scroll, on l’acció escènica es construeix des de l’espontaneïtat, l’error i la trobada.

La imatge i el relat de nosaltres mateixes serà també un camp d’experimentació: com ens veiem, com ens narrem. Durant el procés creatiu, activarem accions performatives a l’espai públic, des de l’íntim fins al col·lectiu. Ens preguntarem què vol dir ocupar el carrer amb el cos, com es llegeix una acció i si la performance pot ser protesta, joc o cura.