Carmela Muñoz i Esther Solé Alarcón EN RESiDÈNCiA a l'Institut La Bastida

La dansa de les desposseïdes (aproximació) es basa en una pràctica dansada que triangula entorn de tres elements fonamentals: “la escuela bolera” (una de les disciplines tradicionals que conté la dansa espanyola), la dansa actual (terme que es manlleva de la dansa experimental argentina dels anys 60, amb l'interès de nomenar una pràctica dansada i contemporània que sigui experimental i experiencial i que es qüestioni a si mateixa amb anhel de transformació), i el concepte d'invocació amb un interès en l'espai misteriós, invisible i ritual que conté la dansa. D'aquesta manera, el punt de partida per al procés de creació EN RESIDÈNCIA el concebem sota la noció del concepte Invocació que la RAE defineix com: “ llamada en solicitud de ayuda de manera formal o ritual”.

A qui cal cridar Qui són nuestrxs referentxs?
Quines entitats hem d'invocar?
Quins cossos, quines presències, quines absències ronden els nostres balls?
I amb quin propòsit? Què poden les nostres danses?

Proposem obrir un tentacle del nostre sistema d’investigació que ens permeti posar-nos en relació amb un context d'un grup Institut, compartint eines, dinàmiques, mecàniques i arxius per a generar un lloc de florida en l'acte artístic. Un espai de presa de posició respecte a la pràctica de la dansa en el qual poder afectar i sentir-nos afectades.