Carmela Muñoz (Granada, 1988) i Esther Solé Alarcón (Mollerussa, 1984)
@carmelamunoz - @esolealarcon

Ballarines, investigadores, creadores i docents en algun lloc intermedi entre la dansa, el flamenc i les arts en viu. Despleguem la nostra pràctica artística i performativa donant trobada a la memòria, l'arxiu, la història, la política, els afectes i els desitjos amb un interès a imaginar altres possibles i altres maneres de mirar el món.

Ens vam conèixer a les aules de l’Institut del Teatre de Barcelona, on les dues ens formem en el Conservatori Superior de Dansa. Dins d'aquest marc acadèmic i institucional, vàrem conjugar els nostres rols de professora i alumna, però ara som dues amigues motivades que comparteixen les seves inquietuds ressonants per una pràctica de la dansa que les agita i apassiona.

Venim - i cadascuna ve - de trajectòries semblants en mons diferents que troben punts en comú: ens desviem de l'hegemonia dels camps de la dansa espanyola i les danses urbanes que, respectivament, ens van veure créixer. Durant anys hem estat ballarines i intèrprets posant-nos al servei de lxs altres en diferents contextos i ocasions, però també hem creat les nostres peces sempre al voltant de la invocació del cos de les  nostrxs referentxs, i de lxs absents que ja no hi són. Ens bolquem al servei de la recerca compartida, i des de 2024 col·laborem juntes en el projecte que impulsa “Carmela Invocaciones Boleras o la danza de las Desposeídas” en el marc de la Beca Barcelona Crea 2024, en residència al Graner. Ambdues formem part del Projecte-laboratori de recerca des del flamenc dirigit per Juan Carlos Lérida. També ens mouen tant les paraules com la pràctica de l'escriptura i col·laborem publicant els nostres textos en “Segunda Papel Editora”.

En els últims temps “bailamos enchichadas hasta que nos reviente el alma”, posant les nostres vísceres allà on les preguntes es fan present i l'invisible es fa tangible. Habitem amb compromís les sales d'assaig, creuem alguns escenaris i entrenem amb rigor i amb amor cos-ment-esperit fins arribar al lloc que ens convoca i crida a l'acció: l'acte d'invocar.

EN RESIDÈNCIA es presenta com l'oportunitat per continuar explorant i transformant aquestes relacions investigadores que ens travessen des d'un context pedagògic situat, i ens atorga una possibilitat de compartir aquestes transmissions que ens ocupen en un marc estable, durant un any acadèmic i traduir-lo didàcticament a un grup d'Institut. En aquesta ocasió, volem pensar, rondejar i rondar la nostra aliança entorn de la transmissió (o missió trans) de la dansa, amb la mirada posada en el cos com un recipient i buit de matèries, experiències, memòries i imaginaris. Ens qüestionem els límits en els quals es produeix l'acte pedagògic-artístic-performatiu: “el meneo de los saberes”. Ens agrada practicar l'entre, intentant ocupar els espais de fricció i col·lisió on floreix el coneixement compartit i l'experiència comuna.

Presentació actualitzada a setembre del 2025