La pràctica del circ i de la dansa m’han ensenyat una manera d’habitar i relacionar-me amb el món; amb els altres, amb l’espai, amb el present i amb el meu propi cos.

L’escolta d’una mateixa i de l’altre, la mirada que llegeix el que l’envolta i se situa, respirar, moure’s, agitar-se, aturar-se.

Trobar-se a una mateixa dins d’aquest soroll, sense negar-lo. Trobar-se perquè la voluntat és connectar-se amb una dimensió pròpia que ometem i que existeix soterrada.

Aquesta dimensió és la dimensió del sensible, a la qual accedim a través de la pràctica física. Per a mi, la tècnica de circ no és una eina que utilitzo, sinó un canal d’expressió amb el qual puc viatjar per diferents estats emocionals i comunicar-me a través d’un llenguatge sensible. Un llenguatge que, pel fet de no ser el literari, no és menys veritable.

Aquesta és la pràctica que m’agradaria transmetre com a base, a partir de la qual les i els alumnes de l’Institut Dr. Puigverd puguin iniciar-se.

Al mateix temps, i de la mateixa manera que aquesta pràctica relaciona el cos amb el món, el relaciona amb els materials.

És des d’aquí que m’agradaria també abordar la part plàstica.

Aquesta part plàstica va des de la història de l’art, la utilització del dibuix com a registre de la creació escènica, l’esbós d’idees, experimentar amb materials, l’acció física que existeix en la plàstica, la transformació d’espais, etc.

D’altra banda, com a punt de partida d’aquesta experiència, no he triat un tema, però sí una paraula: espai.

Per què espai? El grup de treball són alumnes de 1r d’ESO, que acaben d’arribar a l’institut i que probablement és el lloc on passaran gran part dels propers quatre anys de la seva vida.

M’agradaria, llavors, que poguessin descobrir i deambular per l’arquitectura (física i energètica) de l’Institut, amb l’objectiu que aquesta experiència els faci sentir que l’institut és casa seva.

Que l’institut és un espai que els permet expressar-se, del qual són legítims i en formen part.

Per això m’agradaria treballar el circ i la dansa in situ. I que l’expressió del moviment estigui en relació amb l’espai i, per tant, amb el present, transformant aquests espais i reformulant-los amb noves històries.