DIETARI D’EXPERIÈNCIES. PRESENTACIÓ.

COORDENADES 41 24 42123… EN RESiDÈNCIA 2018-19… Inici
Del llatí initium, inici és un terme que pot utilitzar-se com a sinònim de començament.

Es tracta del principi, de l’origen o de l’arrel de quelcom…

Aquest any iniciem l’En Residència a l’Institut Barri Besòs
(coordenades 41 24 42123)
https://agora.xtec.cat/iesbarribesos/
amb El Graner   http://granerbcn.cat/es/
el Mercat de les Flors http://mercatflors.cat/es/

i l’Andrés Waksman, el nostre creador.

El grup escollit pertany a 2n d’ESO i està format per noies i nois molt heterogenis i amb interessos diferents. Tot un repte!

• 

3 DE NOVEMBRE DE 2018

MICRÒFONS, CASTANYES, MERCAT i FLORS…

Aquest dimarts, dia 30 d’octubre, desafiant un fred gèlid i una olor de castanyes que ens feien resistir de sortir de l’Institut… vam iniciar camí cap al Mercat de les Flors, a veure l’espectacle Micròfons dins la grada jove del Mercat.

Tres professors acompanyaven els alumnes: Laura Domingo, Pau Bou i jo mateix. Allà ens esperaven Andrés Waksman i Jordi Puigdefàbregas, coreògraf i ballarí convidat per l’Andrés i que ja ha treballat amb els nostres estudiants.

Els alumnes d’En Residència anaven acompanyats pels 20 estudiants de 4t d’ESO que cursen la matèria d’Arts Escèniques i que havien d’observar i fer un treball de camp sobre l’espectacle que anàvem a veure…

Un cop esmorzats, ens esperava Sònia Fernández que, amb el seu encant habitual, ens va ensenyar tots els secrets i les entranyes del Mercat… i en especial la sala Pina Bausch!…

Que no és poca cosa!

Un cop a la sala gran, ens preparem per veure l’espectacle Micròfons, de Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol.

Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol se submergeixen en un univers comú, allò que constantment ens rodeja: la cultura pop. Jugant i recomponent lletres, tornades, títols de cançons i altres elements de la cultura popular que suggereixen paisatges per mitjà dels quals el públic entra en un camp de records personals i associacions salvatges creant relacions entre els diferents elements proposats.

Però qui són el Guillem i el Jorge? Aquí en teniu un breu CV…

Guillem Mont de Palol i Jorge Dutor col·laboren des del 2008. El Guillem ha estudiat a  l’SNDO (School for New Dance Development, Amsterdam) i és coreògraf i performer.

El Jorge va estudiar a la RESAD (Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid). Els seus interessos artístics se centren en el llenguatge, la veu i la seva fisicalitat, el cos, la musicalitat i el ritme. Van començar a treballar junts a Amsterdam i han creat diverses peces que s’han

presentat en diferents contextos nacionals i internacionals. Un cop acabat l’espectacle, es proposa un col·loqui diferent i molt potent, en què alguns dels alumnes assistents assumeixen el rol dels artistes, tot responent les preguntes del públic!

En sortir, ens fem una foto i comentem l’obra, els alumnes reflexionen sobre el que han vist  i es nota que l’obra no els ha deixat indiferents, alguns mostren sorpresa, d’altres entusiasme, alguns comenten que algunes escenes no les han acabat de comprendre… d’altres flipen amb el Titànic i la Céline Dion del Jorge… ningú diu que no li ha agradat…

La meva sorpresa de camí a l’institut és que algun alumne va taral·lejant Purple Rain en veu baixa… Per què deu ser? La veritat és que el Jorge i el Guillem han aconseguit tenir-los atents durant 60 minuts, fent servir el cos, la veu i el nom d’artistes i cançons del pop dels anys vuitanta i noranta… Fantàstic!

I jo penso… Gràcies, Sonia, i gràcies, Mercat… a poc a poc anem fent camí… el que han vist aquests nois i noies avui no els ha deixat indiferents!… Teatre, Dansa, Cos, Paraula, Música...

This is Art!

Jordi Sánchez. Professor a l’Institut Barri Besòs.

• 

17 DE NOVEMBRE DE 2018

EL CUENTO DE NUNCA ACABAR… ¿O SÍ?

Avui, no sé per què em ronda pel cap la cançó de Celtas Cortos Cuéntame un cuento y verás que contento, me voy a la cama y tengo lindos sueños…

Nova sessió d’En Residència… I jo em pregunto… Com anirà avui?
La Laura, l’Andrés i jo ens enfrontem a un nou repte! Crec que en català no existeix reptàs!
Però es podria inventar! Alerta responsables del diccionari de l’IEC!

La veritat és que estem treballant amb un grup d’estudiants amb molta desídia, un cert-desinterès i poques ganes de treballar i… la dificultat de crear és encara més gran.

El dimarts passat, l’Andrés em va dir que avui ens acompanyaria la Linn, una coreògrafa sueca que imparteix classes a ALAS i que ens donaria un cop de mà.

Quedem a la cantina de l’insti per fer un cafè abans de la sessió i, quan arribo, em trobo amb l’Andrés i… a l’altra banda de la taula, un somriure espectacular.

És el somriure de la Linn… transmet energia, optimisme, vitalitat, seguretat…ens presentem, parlem, planifiquem entre els tres… i jo penso… ja veuràs el que t’espera!

Comença la sessió… i … oh my God…comença l’espectacle!

A un ritme trepidant d’escalfament, de moviments i de música, la Linn i l’Andrés aconsegueixen imposar un ritme tan intens que els nois i noies del projecte a penes poden respirar. No paren…

Amunt, avall, a terra, saltant, passant pilotes, corrent, aturant-se, treballant en parelles, trios... comencen a suar i sota les diferents ordres i activitats dels dos coreògrafs, l’activitat és realment viva i els creadors aconsegueixen captivar el grup i portar-lo al seu territori…

Els fan treballar de manera individual i també col·lectiva… les dues hores passen volant i els nois i noies acaben fosos i sense alè… dediquem una estona a reflexionar sobre el que han fet i a crear imatges mentals a partir de música i ball…un nou repte!

S’acaba la sessió i de camí al meu despatx penso…. Linn… els contes… els contes a vegades acaben bé…

No deu ser que la Linn és [el flautista d’]Hamelin i els residents són els ratolins que segueixen la seva música?

Els contes són molt savis! I jo encara crec en els contes!…i en les ales…

Jordi Sánchez. Professor a l’Institut Barri Besòs.

 

 

19 DE NOVEMBRE DE 2018

Els alumnes d’Arts Escèniques de 4t avaluen Micròfons.

Els alumnes que van fer l’En Residència amb La Calòrica fa dos anys, ara fan el seguiment dels seus companys amb Andrés Waksman i van anar amb ells al Mercat de les Flors a veure Micrófonos i… això és el que van dir de l’obra:

ANDREY SAKYAN
Me sorprendió mucho que solo se usaran nombres de canciones, actores, actrices… Y que solo con eso puedas hacer algo tan chulo y diferente como ellos dos hicieron. También me gustó que usaran, en una parte, como una especie de bucle. No sé por qué, pero me gustó, por ser una obra diferente y que no se ve todos los días.

RAÚL HERNÁNDEZ
Yo la obra de teatro no la entendí muy bien pero, en cambio, me gustó que, con tan solo palabras y nombres de diferentes artistas, crearan sentimientos.

LAURA FERNÁNDEZ
Me llamó la atención los movimientos que hacían, porque eran muy marcados y como que querían transmitir más cosas con ellos que con palabras. También me interesó que no había una historia como tal, sino que era todo muy aleatorio y cada persona lo entendía como quería.

MAXIM GUIZDAR
De este baile me sorprendió su forma de llamar la atención del público. Su forma de expresarse con el cuerpo, los ruidos que hacían e incluso lo que decían, nombres de actores. Me sorprendió como transmitían con el cuerpo, confusión, expresión… Una performance.

MICHELLE SORIA
Del espectáculo que fuimos a ver me impresionó la habilidad que tenían los actores para decir los nombres de cantantes con ritmo y sin afinar ni nada. Me ha gustado todo pero sobre todo esto.

SALIMA ENNHADI
En la obra que vimos lo que me llamó la atención fue el bucle que hacían los actores, repitiendo distintos nombres de famosos sin ningún sentido aparente, lo cual al principio me desconcertaba un poco, pero sobre la mitad de la obra ya entendí de qué trataba.

SALA CHAKRA
A mi me pareció muy raro al ver lo que hacían los dos protagonistas porque yo pensaba que íbamos a ver danza contemporánea y no fue así. Poco a poco lo entendí todo, decían nombres de personas famosas y hacían gestos. Al acabar la función, hicimos un debate que estuvo muy chulo, les preguntamos cosas sobre por qué se inspiraron en hacer esto, el vestuario, etcétera. Me pareció una función interesante; llamaba la atención.

ABU KHAN
Yo pensé qué veríamos un espectáculo de danza y no fue así: de un nombre formaban una pequeña parte de la obra, repitiendo muchas veces ese nombre o una parte y el mismo movimiento lo repetían seguidamente. No entendí muy bien el concepto.

SONIA GUTIÉRREZ
Yo al principio creía que iban a bailar, pero cuando vi que hacían cosas que para mi no tenían sentido y tampoco las veía normales, no entendía lo que estaba pasando en el escenario, ellos decían párrafos de canciones, nombres de famosos, corrían y decían cosas y volvían a repetir todo igual. Al ver todo esto me quedaba igual, no entendía nada. Yo venía con el pensamiento de ver danza pero me llevé una sorpresa.

GISELA LÓPEZ
Me llamó mucho la atención ver como se movían y gritaban tantas veces seguidas, sin cansarse, ni ahogarse, ni equivocarse, aunque no entendí casi nada de lo que estaban haciendo, la verdad, me gustó mucho y me divertí al verlo.

• 

24 DE NOVEMBRE DE 2018

“QUIEN JUEGA AL JUEGO, EL JUEGO LO JUEGA”

Nos desplazamos a ALAS, la escuela de danza de Andrés Waksman, para seguir la sesión de En Residència con los alumnos de 2.º de ESO del Instituto Barri Besòs, el nuestro.

Nuestro profesor Jordi nos lleva de observadoras y nuestra primera sorpresa es que, al llegar, se nos invita a participar en la sesión, así que nos descalzamos e iniciamos un rondo de calentamiento, que tiene como objetivo crear unidad entre nosotros (hay mucho físico).

Nos han puesto por parejas para que trabajemos en equipo.

Dos coreógrafos dirigen la sesión: Linn Johansson, que es puro nervio, tiene mucha fuerza vital y se mueve como un demonio de Tasmania, no para quieta, incita al movimiento, corre, salta, habla, respira…. En cambio, Andrés Waksman se mueve como una grulla, sus movimientos son fluidos, suaves, tranquilos, flota sobre el parqué…

Salimos del grupo y nos dedicamos a observar la sesión y a tomar notas… Les hacen trabajar mucho, insisten en que no se distraigan.

Introducen una actividad: jugar a conquistar el territorio del otro, cueste lo que cueste. Y una alumna dice: “¿Para qué conquistar el territorio del otro, si es mejor compartir?” Gran reflexión.

Luego les hacen aguantar el peso del miedo y a la vez adaptarse al cambio que el miedo les puede provocar.

Seguidamente, hacen como que están encerrados en un ascensor apretados y tienen que adaptarse a la situación y moverse todos al mismo tiempo, pasando unos por encima de otros. Es un ejercicio para escucharse entre ellos, para aprender, que es mejor actuar que hablar, el cuerpo también tiene que hablar. Y por último hacen un juego de concentración “pasar la pelota con la palmada”, es muy común en teatro, lo hacen con sus nombres.

Después con colores, y si repiten un color tienen un castigo impuesto por los compañeros. Al final aparece una frase que nos hace pensar, la dice Linn Johansson: “Quien juega al juego, el juego lo juega.” Tres días después, aún le estamos dando vueltas a la frase…

Salima Ennahi i Alba Carrillo. Institut Barri Besòs. 4t d’ESO (Arts Escèniques).

Jordi Sánchez. Professor. Institut Barri Besòs.

 

• 
• 

25 DE NOVEMBRE DE 2018

¡SILENCIO! ¡ES EL CUERPO EL QUE HABLA!

La veritat és que havent llegit el magnífic article de la Salima i l’Alba poc he d’afegir…

Dimecres 21 enfilem camí cap a ALAS - Artes en movimiento https://alasbcn.com/

L’escola de l’Andrés, situada en un deliciós passatge del Poblenou, rodejada d’antigues fàbriques… i… immediatament penso… té màgia… és màgic… a veure si transforma els alumnes i els converteix en uns ballarins de primera! Un cop a dalt confirmo el pressentiment, aquest lloc té… alguna cosa que… no sé ben bé… té àngel… té ALES!

I comença l’espectacle! Carreres, persecucions, equilibris zen, cercles… S’afegeixen nous exercicis: voltejar sobre el cul com una baldufa, fer l’estàtua, lluitar per aconseguir conquerir el lloc en el sofà imaginari, la motxilla, l’ascensor, l’escultura humana… tot barrejat amb sentiments d’alegria, de por i de provocació i unes gotes de Tabasco[1]!

I quan està tot a punt d’acabar, arriba la reflexió del creador. L’Andrés es dirigeix a la rotllana, que l’escolta atentament (¡Milagro!)

i els diu: “Dejad que el cuerpo hable.

Escuchémosle. Hablamos con el cuerpo, a través del cuerpo, no con la boca. El cuerpo tiene que implicarse. Si hablamos, el cuerpo se debilita.”

S’acaba la sessió. FELICITATS, NOIS I NOIES, avui heu treballat molt bé! Baixem les escales que ens separen del paviment del Poblenou i penso en la frase... “¡Silencio! ¡Es el cuerpo el que habla!”… em recorda…  Què?… no ho sé, em resulta familiar…

Per fi ho trobo… La casa de Bernarda Alba…

Lloc màgic, llum especial, els alumnes funcionen i s’ho passen bé… Mira que si l’esperit de

Federico[2] estava amb nosaltres!

Jordi Sánchez. Professor a l’Institut Barri Besòs.

• 
• 

14 DE GENER DE 2019

RESISTÈNCIA PACÍFICA: mètode no violent d’oposició al sistema establert consistent a negar-se a participar en certs aspectes de la vida pública (IEC).

Avui encetem nou any! Si més no, escolar. Comença el segon trimestre i, a més, ho fem a la nova sala d’actes Carlos Díaz del nostre institut! L’Andrés i el Jordi Puigdefàbregas dirigiran una sessió on es treballarà sobre un tema molt i molt interessant… la RESISTÈNCIA.

I què deu voler dir l’Andrés quan parla de resistència?

Pot ser… resistència (calefactor): màquina que converteix energia elèctrica en calor.

Microbiologia: resistència als antibiòtics, capacitat dels bacteris de sobreviure a l’acció d’antibiòtics.

Esport:
resistència física, capacitat de l’organisme que permet mantenir un esforç físic d’intensitat moderada o alta durant un temps prolongat i endarrerir el cansament que l’exercici provoca. Motociclisme: resistència, variant del motociclisme de velocitat destinada a provar la durabilitat de les motocicletes i la resistència física dels participants.

Física:
resistència aerodinàmica, força d’oposició al moviment dins d’un fluid;
resistència mecànica, esforç màxim que pot suportar un material;
resistència elèctrica (propietat);
resistència elèctrica (component);
resistència tèrmica, capacitat d’un material d’oposar-se al flux de la calor.

Memòries d’Idhun I: La Resistència
Resistència (pel·lícula), film del 2008 dirigit per Edward Zwick i protagonitzat per Daniel Craig

Entitats:
Resistència francesa, moviment que va lluitar contra el Govern de Vichy i l’ocupació alemanya de França durant la Segona Guerra Mundial.
Resistència Catalana, organització armada independentista de la Catalunya del Nord, que va actuar entre els anys 1984-1986.
Moviment de resistència Afrikaner, partit polític sud-africà fundat el 1973.

Després de trencar-me el cap, resulta que no és res d’això…sinó que l’Andrés els explica que es tracta de la resistència que ells (els seus alumnes) fan servir per fer certes activitats, per motivar-se i per treballar! El “No quiero… No me gusta…”.

Coi, jo trencant-me el cap i resulta que tenia l’evidència davant els meus ulls! Efectivament, són molt resistents!

En fi, vull creure que “any nou, vida nova”…

I comencen treballant forces oposades, equilibris i treball físic per parelles… aixequen cossos morts, cercant equilibri i també intentant vèncer la força del cos per anar cap avall, es converteixen en saltamartins (tentetiesos) i són empentats i dirigits per la voluntat del grup…

La segona part de la sessió passa per cercar el silenci, expressar el moviment de la solitud i llegir en veu alta frases de poemes que havien escollit en sessions anteriors i expressar amb el cos la sensació viscuda… volar, lliures com els ocells!

Tot plegat, un dia intens o el que és el mateix: ohms+ampers!

Al final, parlem sobre el que hem fet, reflexionem en veu alta i aprofito per preguntar a què són resistents ells i els resultats… jutgeu…

EM RESISTEIXO A…

“No apreciar a mis seres queridos y a no poder decir lo que pienso.” (Carmen Esquitino)
“A nada.” (Jashira Aguilar).
“A escribir y a moverme cuando no quiero.” (Antonio Vigo)
“A que me tomen el pelo y a hacer teatro.” (Javi Ferrón)
“A llevar la misma ropa que los demás y a hacer bullying a otras personas.” (Andrea Barreras)
“A escribir mucho y a levantarme cuando estoy tumbado.” (Christian Tammoschath)
“A que me vacilen y a que me tomen el pelo.” (Meriem Chakroun)
“A que me hagan mover el cuerpo y a que alguien me manche la ropa.” (Tabassum)
“A hacer algo y a escribir más.” (Sara Guitard)

També els faig valorar la sessió de treball i diuen:

“Me ha gustado mucho, aunque tengo hambre y sueño.” (Carmen Esquitino)
“Muy bien.” (Jashira Aguilar)
“Bien.” (Antonio Vigo)
“No me ha gustado.” (Javi Ferrón)
“Me ha gustado mucho la clase de hoy, porque he colaborado.” (Andrea Barreras)
“Me ha gustado la sesión, pero algunas cosas no.” (Christian Tammoschath)
“No me ha gustado y no me gusta que me vacilen.” (Meriem Chakroun)
“Los profes han obtenido Assoliment Satisfactori (un 6).” (Tabassum Iqbal)
“Me he divertido, pero aburren las canciones.” (Sara Guitard)

That’s all!

Jordi Sánchez. Professor. Institut Barri Besòs.

• 

16 DE MARÇ DE 2019

De contaminacions i de guerres…

El dimecres 6 de febrer, ens encaminem cap a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats per tal de participar en una sessió de contaminació amb tres instituts més que fan una residència semblant a la nostra… L’acte s’inclou dins del Festival SÂLMON< de teatre.

Ja de camí, la Sara em pregunta: “Profe, això de contaminació què vol dir? Sona a malaltia i ara, amb la grip…”.

A mi, la reflexió em sembla genial i decideixo buscar el sentit de la paraula i la seva aplicació a la sessió que anem a fer…

Contaminació

La contaminació o pol·lució és l’alteració de les propietats d’un medi per incorporació —generalment deguda a l’acció directa o indirecta de l’ésser— de pertorbacions, materials, ones o radiacions que introdueixen modificacions de l’estructura i la funció dels ecosistemes afectats.

Això vol dir que avui ens contaminarem d’alguna cosa i nosaltres en contaminarem d’altres… no sé si pinta gaire bé…

Arribem i ens barregen amb altres alumnes i professors dels instituts Josep Comas i Solà, projecte dirigit per Constanza Brnčić; l’Institut Príncep de Girona, projecte de Fito Conesa, i l’Institut Pau Claris, projecte de Txalo Toloza i Laida Azkona…

No ens coneixem entre nosaltres, però ben aviat els grups estableixen una relació de confiança, a mesura que es fan els tallers.

Al final fem una posada en comú i els estudiants expliquen que han gaudit i molt de l’experiència…

Tabassum: “El treball amb les imatges (el del Fito) m’ha agradat molt!”

Andrea: “M’he divertit passejant per Barcelona… ha estat diferent!” (Constanza)

Tarik: “La construcció de la casa amb cintes ha molat.” (Txalo Tolosa)

Carmen: “M’ha agradat veure altres alumnes i saber què estan treballant.”

Antonio: “L’activitat de les cadires amb els altres alumnes ha estat xula…” (Andrés)

Sara: “L’activitat amb les cintes ha sorprès els participants.”

Tornem cap a l’institut i la Laura i jo valorem l’experiència com a divertida, instructiva i molt positiva...

Cal repetir-la!

Jordi Sánchez. Professor. Institut Barri Besòs.

• 
• 

24 DE MAIG DE 2019

Piano piano si arriva lontano…

Per la meva banda ha estat una experiència molt útil, agradable i enriquidora. Ens apropem al final d’un gran projecte.

Les darreres setmanes estem culminant un recorregut creatiu que fa dies que té forma, que té color, sentit i cos i que lluita per volar sol.

Aquestes preocupacions que es van manifestar en l’ànima de les nostres actrius i actors i que a poc a poc va anar agafant forma, primer un lleu perfil i ara forma plena… ja esdevé imatge… bé… imatges…

Sí, imatges colpidores, plenes de simbolisme, plenes de vida, plenes de sentiments… cossos que es transformen, que es mouen, que pateixen, que estimen…

Diuen que una imatge val més que mil paraules… jo us deixo amb una banda sonora: Bella ciao! i les meravelloses fotografies de l’Anna Fàbrega.

Gràcies, Anna, per la teva feina!

EXPERIÈNCIES SINGULARS

Espectacle Los Micrófonos, de Guillem Mont de Palol i Jorge Dutor (30/10/2018):
Des del Mercat de les Flors es van becar els alumnes d’En Residència a veure un espectacle de performance que no va deixar-los indiferents. L’obra, que barreja el teatre amb el moviment i la cultura pop, ens va donar la possibilitat de parlar de moviment sense parlar de dansa i de situar el treballar del cos en un eix diferent del que estaven acostumats. Abans de veure l’obra es va fer un recorregut amb els alumnes per totes les instal·lacions del Mercat, explicant una mica la història del teatre i mostrant els espais principals, les oficines i els camerinos.

Espectacle La Partida, de Vero Cendoya (10/1/2019):
Des del Mercat es van tornar a becar els alumnes de l’Institut Barri Besòs, ja que una de les col·laboradores del procés d’En Residència, Linn Johansson, participava en l’obra i, a més a més, aquesta peça fa una fusió entre dansa i futbol que és molt interessant per als joves. Els alumnes estaven impressionats per veure la Linn en acció, i l’obra també va donar peu a posar una escena d’un partit de futbol sense pilota.

Sessió Festival SÂLMON< (6/2/2019):
La sessió de trobada en el marc del SÂLMON< va resultar un punt d’inflexió, per als alumnes va ser estimulant veure altres creadors en acció i també conèixer altres instituts. Cal valorar que el SÂLMON< va facilitar que, després, l’Institut Príncep de Girona i el Barri Besòs anessin a veure la presentació pública del Comas i Solà al Mercat.

Sessió de contaminació (18/2/2019):
La sessió de contaminació va involucrar tot el claustre, l’ICUB, altres representants del Districte i tres alumnes.
La sessió va ser molt fluida, l’Andrés va estar molt còmode i va fer partícips tots els mestres de les diferents propostes de joc amb el cos i el moviment que estava desenvolupant a l’aula. Gairebé tot el claustre es va deixar endur per aquestes pràctiques, on els tres alumnes que van venir es van barrejar amb els docents i inclús els explicaven com s’havien de fer determinades accions. Va ser important per al procés veure tots els mestres implicats, gaudint de les propostes, i observar com es relacionaven amb els alumnes, amb afecte i respecte.