Vivim en una societat aclaparada per les imatges, condemnada per la dita “una imatge val més que mil paraules”. Però en un temps on aquestes imatges poden ser alterades i, fins i tot, inventades, val la pena treballar en pro de restar la importància que aquestes imatges tenen i tornar a la paraula, al relat i a l’experiència vivencial. És des d’aquest convenciment i la necessitat de fer fora la pressió que suposa la pròpia imatge i la dels altres, tant a les xarxes socials com en el dia a dia, que voldríem començar un procés de creació a partir de les pròpies vivències dels alumnes, però, sobretot, a partir de la mirada crítica davant l’ús indiscriminat de la imatge i la intimitat en la societat contemporània. Un procés on obrir moltes portes que són preguntes. Un procés amb molts camins a recórrer i que encara no sabem on ens portarà. Un camí on desenvolupar una mirada pròpia a través de l’experiència artística, de l’experiència escènica, amb l’objectiu d’aprofitar totes les eines al nostre abast per desvincular-nos de la pressió de ser “normals”.