Aleix Fauró i Sierra (La Virgueria) EN RESiDÈNCiA a l'Institut Manuel Vázquez Montalbán

Aleix Fauró

Aleix Fauró i Sierra

Aleix Fauró i Sierra és un creador escènic format a La Casona i a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia. L’any 2009, juntament amb Isis Martín, funda la companyia teatral La Virgueria, sota el paraigua de la qual coescriu i codirigeix Si avui és diumenge demà és dijous, L’hivern al cos, 180º de cel, El pes del plom, Com menja un caníbal i El Missioner.

Dins La Virgueria també ha dirigit Paisaje sin casas, de Pablo Ley; Arbres, de Marc Artigau i Queralt; i Demà, d’Helena Tornero. Igualment, ha codirigit Snorkel, d’Albert Boronat, i Medusa, de Ricardo Menéndez Salmón adaptat per Pablo Ley, espectable que va rebre el Premi a Millor Espectable del 2017 per la Crítica Serra d’Or. Els seus treballs més recents són la codirecció de La punta de l’iceberg, d’Isis Martín, així com la dramatúrgia escènica de Teoria King Kong, de Virginie Despentes i amb dramatúrgia de M. Àngels Cabré.

Fora de La Virgueria, ha dirigit Memòria, d’Anna Gonzalvo, i l’espectacle infantil Mai més set, mai més gana, dins del projecte La Perla Petita, de La Perla29. Ha codirigit, juntament amb Marc Artigau, l’espectacle Ballar (és l’únic que) ens salvarà, i ha coescrit i codirigit, amb Isis Martín, Cremeu-les. S’ha encarregat de la direcció escenogràfica de l’exposició Port, territori de fronteres, comissionada per Xavier Theros (Museu Marítim de Barcelona). Com ajudant de direcció, ha treballat al costat de Pablo Ley i Josep Galindo a La maternitat d’Elna i La ruta blava, Roger Bernat a Domini públic i Marc Artigau a l’espectacle Caïm i Abel.

Actualment, compagina les tasques de dramatúrgia i direcció a La Virgueria amb classes d’interpretació, dramatúrgia i direcció a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia.

La Virgueria som l’Aleix Fauró, la Isis Martín i la Júlia Ribera. Creiem en un teatre compromès amb la societat, però també amb la llengua, la cultura, la poesia, la bellesa, el risc i la provocació. Creiem en la suma d’energies i el diàleg constant des dels diferents punts de la creació escènica. En el treball en equip trobem la base a partir de la qual créixer i transformar la poesia textual en poesia visual mitjançant l’energia dels actors i les actrius, la plàstica de la imatge i dels objectes, la música, els silencis i la força dels cossos. Els nostres espectacles són, sobretot, un viatge emocional que s’emporta el públic per retornar-lo, ben remogut, a les seves butaques. Els treballs de La Virgueria neixen de la necessitat d’expressar amb un llenguatge propi allò que ens incomoda i/o ens commou de la realitat. El teatre com a altaveu per donar ressò a les nostres inquietuds que, alhora, poden ser també les del nostre públic. Des de la seva fundació a l’Obrador de la Sala Beckett, el 2009, La Virgueria es nodreix habitualment de molts col·laboradors que participen en cada projecte, formant un col·lectiu d’actors i actrius, dramaturgs, músics, escenògrafs, productors, etc., tots ells moguts i units per una mateixa inquietud: expressar-se a través del teatre. Gràcies a aquesta suma, la companyia ha estat als escenaris del Teatre Lliure, el Teatre Nacional de Catalunya, la Sala Beckett o el Heartbreak Hotel, per citar només alguns exemples.

 

Presentació actualitzada  a  setembre del 2025

Institut Manuel Vázquez Montalbán

www.institutmvm.cat

Tercera participació consecutiva de l’Institut Manuel Vázquez Montalbán (Sant Adrià de Besòs) a EN RESiDÈNCiA. En les edicions anteriors, va acollir els processos de creació de Rafa Castañer i Chús Portela (2023-2024) i de Joan Negrescolor (2024-2025), amb la mediació de L’Afluent. Enguany participa amb un grup d’alumnes de 4r d’ESO.

/

Durant els anys 80 del segle passat es van construir a Sant Adrià dos edificis importants per la ciutat, pràcticament l’un al costat de l’altre: l’Escola Catalunya i, en segona fase, l’Institut Sant Adrià del Besòs, que l’any 2004 va rebre la denominació d’Institut Manuel Vázquez Montalbán. Ambdós edificis van ser dissenyats per l’arquitecte Oriol Bohigas (1925–2021). L’actual denominació de l’Institut té a veure amb la figura de l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán (1939–2003),  en homenatge permanent a la seva condició de cronista de la vida que es produeix als límits de les ciutats i als espais més invisibles i oblidats pels relats habituals.  

 

Presentació actualitzada a  setembre del 2025

Participants

Alumnes de 4r d’ESO

Professors/es
Rocío León i Roseta de Juan 

Comissariat i coordinació
Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia

Direcció
Consorci del Besòs i Institut de Cultura de Barcelona