El nostre punt de partida és una pregunta rebel: què és el flamenc quan el desposseïm dels seus codis tradicionals? No practiquem flamenc ortodox, però ens fascina la seva força bruta, aquella energia que fa tremolar el terra i que connecta directament amb les vísceres. Volem entendre d'on ve aquesta intensitat tan poderosa.

La meva forma de treballar neix de dues experiències vitals: els anys com a ballarí amb ZOO-Thomas Hauert, partint d'un cos intel·ligent, i la meva pràctica com a creador, on cada eina utilitzada ha passat per l'escenari abans d'arribar a l'aula. Treballo amb jocs i partitures d'improvisació perquè crec en la dansa sense forma fixa, en l'empenta que neix de la consciència i la responsabilitat, i en el desafiament constant dels nostres hàbits corporals.

Comencem escoltant, per exemple, Whitney Houston i descobrint-hi ritmes, esperits i formes flamenques amagades. Ens interessa com aquesta ferocitat apareix en llocs inesperats: en l'òpera, en el pop, en músiques que mai hauríem relacionat amb Andalusia. El flamenc és més gran que els seus estereotips de vestits vermells, mirades intenses i sabates sorolloses. Utilitzem la improvisació com a eina de recerca i d'intercanvi, buscant un cos conscient i una ment oberta a possibilitats infinites.

La nostra recerca serà un viatge en el temps i la història de la música: ens imaginem cossos gitanos ballant amb ritmes que venen de lluny, de les migracions, de tots aquells pobles que han deixat les seves empremtes en aquest art, i busquem elements flamencs en músiques pop, rock, clàssiques, entre d'altres.

El que ens mou és la proximitat, la intimitat brutal d'un tablao, però portada a l'espai contemporani. Treballem amb dansa contact, amb partitures de grup, amb jocs que entrenen ballarins a jugar i ballar junts. La dansa és alegria pura, sol o en grup, duos o trios, sempre amb l'empenta del descobriment. Al final, el que busquem és el duende: aquesta màgia inexplicable que fa que un gest, un crit, un silenci, et traspassin l'ànima.