‘Traç-Pas’, una creació multidisciplinària
Es presenta a La Central del Circ l’espectacle i la instal·lació artística de Carla Farreny i Marta Vilardell EN RESiDÈNCiA a l’Institut Joan Fuster
Tècniques de circ, audiovisual, fotografia, música, escultura i escriptura. Són les disciplines artístiques que l’alumnat de 2n d’ESO participant en la residència de Carla Farreny i Marta Vilardell a l’Institut Joan Fuster va explorar al llarg del procés de creació, i també les que conviuen en la proposta que el passat 20 de maig va presentar a La Central del Circ. Un espectacle, un vídeo i una instal·lació artística, testimonis d’un procés de creació de caràcter interdisciplinari.
La presentació encara va incorporar una disciplina més, la creació d’un espai escènic suggestiu, captivador, d’una atmosfera alhora enigmàtica i íntima a la sala d’exhibició. En accedir-hi, el públic no podia evitar aturar-se a observar els primers elements de la instal·lació, diverses pancartes verticals penjades del sostre que recollien les respostes de noies i nois a preguntes relacionades amb el seu passat, present i futur: ‘De què estava/estic/estaré segur?’, ‘Què no m’agradava/agrada/agradarà?’, ‘De quines coses dubtava/dubto/dubtaré?’. I sobre el fons negre de les teles, en lletra blanca, les confidències escrites dels i de les participants: ‘Què em sorprenia/sorprèn/sorprendrà? Qualsevol cosa amb llums, colors, sorolls/ La humanitat/ Trobar treball, viure feliç’.
I mentre els i les assistents es movien entre les pancartes, disposades en diferents plans, al fons de l’escenari central es projectava un vídeo que reproduïa els comentaris de l’alumnat sobre la residència i fragments de les seves pràctiques creatives. Davant de la càmera, un noi va dir que, a l’inici, va sentir vergonya quan havia de fer un exercici de circ davant la resta d’alumnes, però que finalment va gaudir molt fent trapezi; una companya va assegurar que després de viure aquesta experiència se sentia ‘més feliç, amb la sensació que no estic sola’, i una altra, que havien après ‘a ser més cooperatius, a no anar tant a la nostra, a funcionar més com a grup’. Altres participants van explicar com van aprendre algunes tècniques de circ, mentre les imatges mostraven instants del procés de creació, com el positivat de les fotografies exposades a La Central del Circ o els passos que es van seguir per fer les escultures també exhibides a la presentació. Fotos i escultures que, com van apuntar Carla Farreny i Marta Vilardell, fixaven gestos efímers.
La confiança, un gran aprenentatge
Al centre de la pista, formant parelles o petits grups, noies i nois van executar diferents exercicis a terra i al trapezi: s’hi van gronxar, van realitzar equilibris a l’aparell o al linòleum, van dur a terme una dansa a mig camí entre la gimnàstica i el circ. Hi va haver un moment especialment poètic, quan el treball físic va conviure amb la música en directe –interpretada al teclat per una alumna– i la projecció de fotografies; i, per tancar l’exhibició, una alumna va enfilar-se al gronxador i es va deixar caure sobre els braços de la resta de companys. Va ser la manera de dir que han après a confiar en els altres. ‘En els moments en què fas alguna cosa perillosa, estàs obligada a confiar-hi’, va dir la noia en el col·loqui posterior. ‘Aprens a fer-ho, a confiar que t’agafaran i que no et passarà res dolent’. Un dels seus companys va afegir que el risc no és només de la persona que es deixa caure al buit, sinó de les que l’han de sostenir. ‘Sabem que no podem fallar-li, i això demana força i concentració’. Els comentaris es van anar succeint –‘ara estic més obert a provar coses noves’, va confessar un alumne–, fins que una companya va sintetitzar de manera espontània el sentit de la residència: ‘crec que ens heu estat intentant ensenyar alguna cosa que té a veure amb el canvi de l’adolescència’, va dir a les creadores.
El procés de creació deTraç-Pas ha estat coordinat i comissariat per La Central del Circ. Podeu conèixer més a fons el procés al blog de la residència.