jun 28

‘Escultures de companyia’

Alejandro Palacín EN RESiDÈNCiA a l’Institut Vall d’Hebron proposa establir una nova relació amb les escultures de la ciutat

Passem pel davant, les (ad)mirem o no i seguim el nostre camí sense pensar-hi més. Les escultures que s’alcen a l’espai públic de la ciutat contenen un discurs que no acostumem a escoltar, sobretot quan es tracta de peces no figuratives, obres d’art contemporani que no reprodueixen la realitat, sinó que en fan una abstracció. Ara bé, si les escoltem ens adonem que tenen molt a dir-nos; fins i tot, que podem establir un diàleg amb elles. Això és el que han fet els i les alumnes de 2n d’ESO que han participat a la residència d’Alejandro Palacín a l’Institut Vall d’Hebron: un exercici de descoberta, escolta, acompanyament i transformació de les escultures properes a aquest centre educatiu.

Així, Els mistos de Claes Oldenburg, Dime dime querido de Susana Solano o la lletra A gegant que Joan Brossa va concebre per instal·lar al costat del Velòdrom d’Horta (i que forma part de la seva obra més monumental, Poema visual transitable en tres temps: naixement, camí -amb pauses i entonacions- i destrucció), són tres de les obres que s’han acompanyat a Escultures de companyia. La quarta, els Jardinets de Carles Soler (coneguts també com El Capritx de Montbau), ha donat lloc a ciutats imaginàries, realitzades amb l’ajuda de la tecnologia a diferència de la de Soler, un veí que va construir pedra a pedra, al llarg de deu anys, un dels racons més sorprenents del barri.

Al blog de la residència podem resseguir les etapes del procés de creació que va portar els nois i les noies del Vall d’Hebron a observar, entendre i interactuar amb el parc escultòric del seu entorn, un conjunt de peces instal·lades amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992 –que van transformar, de la seva banda, el traçat urbanístic de Montbau.

Escultures de companyia, que ha comptat amb mediació d’A Bao A Qu, viurà una segona presentació passat l’estiu, consistent en un itinerari guiat per recórrer i mostrar aquest treball.