http://asformigas.info
https://mariallop.wordpress.com
Maria Llop
Nascuda a Barcelona (1981), va cursar estudis musicals de nivell professional al conservatori de Badalona i de Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Es va llicenciar a l’Acadèmia de Belles Arts de Bolonya (Itàlia) i va cursar un màster en desenvolupament artístic a l’Acadèmia de Belles Arts de Munic (Alemanya).
El seu recorregut artístic transita per diferents etapes i interessos que la porten de la institució i espais pròpiament dedicats a l’exhibició de producció artística, a espais més col·lectius i crítics amb la forma de producció i comunicació de l’art. Participa en diferents mostres a l’Acadèmia de Belles Arts de Munic (2009), a l’Institut Cervantes (2009), a l’Escola d’Estudis Internacionals Trento i Rovereto (2007) i a la galeria NEON> CAMPOBASE de Bolonya (2007). Durant el 2010 va participar en una residència al Deutsches Museum de Munic.
A finals del 2010 va retornar a Barcelona i va canviar el seu interès: es va situar prop de la diversitat i el feminisme, allí on l’experiència creativa col·lectiva passa a ser el centre de la mirada i es desdibuixa el treball individual. Aquest interès la va portar a espais de relació heterogenis on es va relacionar quotidianament amb realitats que la impactaven profundament. A partir d’aquell moment, el seu treball artístic s’emmarca en un altre context i floreix relacionat amb l’artesania, l’educació, l’artteràpia i el treball col·lectiu. Es desenvolupa al voltant de conceptes i neguits relacionats amb la col·lectivitat, la política, l’aprofundiment en el tema social, emocional i d’identitat i la rellevància de la realitat singular del sistema que ens determina.
Així, en els últims anys ha compaginat diferents col·laboracions, ja sigui en el camp de l’educació viva acompanyant criatures des del vessant creatiu, al Taller de l’Oli tirant endavant un projecte de sabateria (La Planta del Peu), o al Taller de Teler de cintura del Banc Expropiat, amb una mirada atenta als moviments interns i les experiències d’obertura que el procés artístic ens brinda.
Presentació actualitzada el setembre del 2019
Vanessa Varela
Nascuda a Lugo (1979), i llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Vigo, es va traslladar a Barcelona el 2005, on posteriorment cursaria el Màster en produccions artístiques i recerca (2012).
La curiositat sobre els diversos usos i contextos de les pràctiques artístiques l’ha portat a desenvolupar projectes tant dins de la institució artística com en altres contextos més heterogenis. Des de fer petites intervencions a l’espai públic fins a crear treballs de caràcter cada vegada més col·lectiu i híbrid, el seu interès ha anat passant de la peça d’art com a element connector de conceptes dispars, a l’interès per la creació d’espais de trobada com a pretext per a l’articulació de conarracions. Aquests espais de col·laboració i aprenentatge col·lectiu han provocat així mateix una preocupació sobre les condicions materials (i emocionals) en les quals es produeixen o desenvolupen les pràctiques artístiques.
Ha exposat a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró (2019), a l’Arts Santa Mònica (convocatòria Ingràvid, 2014) o a la Sala d’Art Jove (2010). Paral·lelament, ha participat en una petita editorial de llibres d’artista, Ediciones Modelo (2010-12), i en el col·lectiu d’art i activisme Enmedio, amb el qual ha desenvolupat propostes com ara les jornades “Cómo acabar con el Mal” (2012). Ha presentat projectes en espais laboratori de la producció artística com Liminal GR o Habitació 1418 (Macba). Durant els últims anys ha col·laborat amb el grup de costura Niu d’Aranyes, el Grup de Mitja Subversiva i el Taller de Teler de cintura del Banc Expropiat, des dels quals s’experimenta, de manera col·lectiva i amb un enfocament feminista, amb les possibilitats narratives de les pràctiques tèxtils.
Presentació actualitzada el setembre del 2019