Gràcies a l'afició del seu germà per col·leccionar còmics, Francesc Ruiz pren contacte molt aviat amb la vessant més experimental del còmic barceloní dels anys vuitanta i inicia una producció primerenca que posteriorment reprèn vinculada a l'àmbit de l'art contemporani, fent servir el còmic com a mitjà d'expressió. 

El seu treball parteix del còmic com a substrat estètic, narratiu i intel·lectual, i també com a material històric i operatiu. Aplicant-ho a manera de continent o descripció de la realitat, genera històries possibles que revelen els engranatges a través dels quals es construeixen les identitats socials i individuals, la identitat sexual o també la identitat de l’urbs. 

Segons paraules de l’artista, “el còmic és un dels mitjans més interessants que hi ha per descobrir la ciutat, els seus habitants i com aquests s’hi relacionen”. 

Les seves obres prenen sovint la forma de llibreries o quioscos, o bé es despleguen a través de sistemes de distribució anòmals intervenint en el curs de la realitat, en allò que ell mateix denomina “còmic expandit” (una manera d’entendre el còmic sense limitacions d’espai ni conceptuals).

Biografia escrita l'any 2014